Només falta la validació per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) del decret que ho regularà i la posterior aprovació per part del Govern per fer realitat la possibilitat de l’hospitalització a domicili. La mesura ve avalada pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), que considera que és un sistema que estalvia costos i allibera recursos hospitalaris per garantir la qualitat assistencial. Un model per a malalts crònics, pacients oncològics o persones amb patologies agudes com ara infeccions que es va començar a implementar als Estats Units d’Amèrica a mitjans del segle passat i que a Espanya es calcula en uns 100.000 els pacients que cada any opten per una hospitalització domiciliària. Un sistema que, en tot cas, només es practicaria quan les condicions clíniques del pacient ho permetin, quan es disposi d’un domicili que tingui les prestacions necessàries per oferir aquesta atenció garantint el benestar de l’usuari i quan aquest disposi d’un suport familiar i social suficient. A hores d'ara, el SAAS, a més d’esperar que la CASS validi el model per fixar la nomenclatura, les tarifes i les condicions per al finançament públic i que el Govern doni el vistiplau, vol treballar per aconseguir el convenciment de professionals i pacients, ja que considera que aquesta serà l'única manera que permeti fer efectiu el model. Indiquen que la implantació serà progressiva a mesura que els metges el considerin un recurs positiu per a un determinat perfil de malalts que pel seu estat no necessiten l’ingrés a l’estructura hospitalària tradicional i que la població també ho entengui com un canvi en positiu. A falta de conèixer com s’implantarà i els costos que tindrà, l’hospitalització domiciliària sembla un sistema prou vàlid per reduir tant la pressió a l’hospital com per rebaixar la despesa sanitària. Té raó el SAAS quan parla de convèncer la ciutadania per optar per a aquest sistema i que la mateixa tingui clar que és un benefici per al pacient i no només una manera d’estalviar despesa. El temps dirà si és una alternativa vàlida.
Ja existeix el SAD (serveia d'atenció domiciliaria ) per paliatius, que es molt bó. Ara be, altra cosa es la moda de la "hospitalització domiciliaria", que es ni mes ni menys, que atemptar contra el principi de la cura hospitalaria...es a dir els hospitals son llocs , on un malalt o un operat, reben cuidados professionals fins qiue es considera que la persona pot tornar al seu domicili. La moda d'aquests últims anys es disminuir temps d'hospitalització , de vegades de forma perillosa, perque després d'una intervenció poden haver-hi efectes secundaris o perills que, a l'hospital, si pasen , es corretgeixen desseguida, i si a un l'han facturat a casa seva no. Tot te matisos, i potser hi han casos en que es podria estudiar, però no es la tendencia que es veu arreu, on fan l'acció puntual a l'hospital i facturen a la gent a casa, quan potser s'hauria de quedar en observació un temps prudencial. Leas families no en son d'experts.Aixó son mides economicistes i prou!
Respondre