Codi de família

El Consell General va prendre en consideració ahir la proposició de llei qualificada de la persona i de la família. Ho va fer amb els vots favorables de les tres forces de la majoria, que l’han treballat i presentat conjuntament a tràmit, però també de les forces de l’oposició, el Partit Socialdemòcrata i terceravia. El text serà sotmès ara a les esmenes parcials dels grups abans de passar a la comissió per a l’anàlisi i retorn posterior al ple per a l’aprovació definitiva. El bon clima amb què es va desenvolupar la sessió vaticina una anàlisi enriquidora del text per part de tots els grups. La compilació de tota la legislació relativa a la persona i la família en un únic text legal, unificant les lleis de matrimoni, adopció, incapacitació i altres normes civils i jurisprudència, converteix aquesta llei en un Codi de família. Un text que agrupi una part tan significativa i de tant abast del dret civil no tan sols agilitzarà la feina dels tribunals i els advocats, sinó que afavorirà l’accés, la consulta i la comprensió de les disposicions legals per part dels administrats. Més enllà de les qüestions més formals, el treball dels grups parlamentaris ha servit per actualitzar molts dels preceptes legals eliminant qüestions de marcat caràcter moral. Així, d’aprovar-se la llei en els actuals termes ja no serà necessari justificar una motivació per al divorci més enllà de la voluntat de ruptura de la parella per crisi afectiva, o s’elimina el requisit de la separació com a pas previ. Els grups parlamentaris de la majoria també han arribat a una solució d’equilibri respecte a una qüestió sensible com és la terminologia emprada per a les unions de persones del mateix sexe, optant per restringir a l’àmbit religiós el terme matrimoni i usant el de casament per a totes les unions civils, al marge del gènere dels contraents. A més a més, la proposició adapta la filiació al contingut a la llei de tècniques de la reproducció humana. El consens al voltant de la presa en consideració del text evidencia la necessitat d’una llei a la qual el parlament ha atorgat la prioritat que es mereix.