Editorial
Partit fora de temps
El cònsol de Canillo va manifestar ahir que encara té esperances d’arribar a un acord sobre el palau de gel mentre que la propietat del terreny està preparant la demanda per desallotjar la corporació i recuperar aquest espai tan cèntric
El culebró sobre el Palau de Gel de Canillo és als darrers capítols. Malgrat que ahir el cònsol de la parròquia, Francesc Camp, va parlar per primer cop amb els mitjans de comunicació, a aquestes alçades sembla difícil un gir tan radical perquè les dues parts trobin un punt de coincidència. El contracte de lloguer ha expirat i la corporació continua ocupant el terreny de lloguer malgrat l’oposició de la propietat, que segueix reclamant el que és seu. Almenys el dirigent canillenc va descartar ahir qualsevol opció d’expropiar o de requalificar el terreny, dues alternatives que suposarien iniciar un camí molt perillós als tribunals que podria acabar malament per a la corporació i transmetre un senyal molt negatiu per a altres terrenys que estan llogats en diferents parròquies. El particular, des del que lloga un sol pis fins al que té un gran solar arrendat, exigeix garanties i el que està passant a Canillo no és precisament un bon exemple perquè es tracta d’una administració pública. Han passat tres dècades des que va ser signat el contracte i el Palau de Gel ha estat el símbol d’una parròquia, tot i que es tracta d’un equipament públic deficitari. Però el fet de no donar beneficis no s’ha d’interpretar com un motiu per desfer-se de la instal·lació. El Palau de Gel és quelcom més que una simple pista de patinatge, i la corporació ha de començar a donar-se pressa per trobar alternatives a tot el que acull aquest edifici i, especialment, la llar d’infants comunal. Més que negociació, sembla que no hi ha hagut desig d’apropar les posicions. Fonts jurídiques de la propietat reiteraven ahir una vegada més que aquest mes presentaran una demanda judicial instant al desnonament. El comú vol comprar i els propietaris només volen llogar. I el desacord és massa gran pel que fa al preu d’arrendament i al període d’aquest. En un símil esportiu es podria afirmar que el partit ja s’ha acabat. És difícil veure una espurna d’esperança perquè alguna de les parts hauria de cedir massa, i aquest escenari és improbable.