Editorial

A l'elit mundial

Irineu Esteve ha situat l’esquí de fons a la primera pàgina dels mitjans de comunicació. El corredor andorrà, amb dos top-10 consecutius al Tour Ski, demostra que té un lloc en l’elit mundial i un present i un futur molt prometedor

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Irineu Esteve ja no és una promesa, és una realitat. L’esportista andorrà ha esdevingut pràcticament un miracle que ha situat el Principat en el mapa de l’esquí nòrdic mundial. I ho ha fet tot i l’escassíssim nombre de llicències d’aquesta disciplina al nostre país i amb una estructura federativa que ha hagut de créixer a mesura que milloraven competitivament els seus esportistes. Esteve, que suma al seu talent una gran capacitat de treball, es troba en aquests moments en l’elit mundial del fons. I ho ha aconseguit no amb esforços i resultats puntuals sinó amb constància i perseverança des que va començar a treure el cap en la competició internacional. Si ja el 2019 va demostrar les seves grans aptituds i possibilitats amb una històrica novena plaça a la prova de la Copa del Món disputada a Falun (Suècia), el gener del 2020, en la mateixa competició va assolir una vuitena i dotzena posició a Val di Fienne i Nove Mesto, respectivament. Aquest cap de setmana a Val Müstair (Suïssa) l’Irineu ha tornat a demostrar que té un lloc entre els millors sumant un novè i un desè lloc als 15 km i els 15 km persecució. El corredor andorrà encara una setmana de màxima intensitat amb cinc curses a les localitats italianes de Toblach i Val di Fienne, que suposen noves oportunitats per demostrar el seu talent. L’objectiu de la temporada està més que cobert però les aptituds competitives del corredor poden deparar noves alegries. Esteve és encara un esquiador jove –24 anys– amb molt recorregut a la competició i una de les esperances més fermes de la federació andorrana faltada de referents des de la retirada de Vicky Grau i la irrupció d’un Lluís Marín molt castigat per les lesions. Alhora ha permès posar a l’aparador una disciplina, invisibilitzada per l’esquí alpí, i obrir camí a nous corredors com Carola Vila. L’esport necessita referents individuals i col·lectius. L’Irineu Esteve, la Mònica Doria o la Vicky Giménez reivindiquen un lloc en l’elit que projecti el país i que serveixi de referent per als esportistes de la base.

tracking