Editorial
Obertura de mínims
Les pistes d’esquí han desfullat la margarida els darrers dies sobre la conveniència d’obrir el 2 de gener. La represa de l’activitat, per responsabilitat de país, serà parcial i progressiva i penalitzarà encara més els comptes d’explotació
L’any de la Covid-19 ha estat convuls. Els gestors públics i els responsables de les empreses han hagut de fer front a situacions inimaginables amb afectació sobre la salut de les persones i l’economia. A les dificultats per administrar la situació interna s’hi ha afegit el context internacional i, particularment, el nostre entorn, que determina l’activitat econòmica per l’elevada dependència del turisme. Les estacions d’esquí, que tot just avui enceten la temporada, han viscut la setmana més dura des de l’inici de la pandèmia. Després que la reobertura de pistes es condicionés a l’evolució de la pandèmia i la mobilitat internacional, la reunió telemàtica entre el cap de Govern i el primer ministre francès el 22 de desembre va fixar una data en el calendari: el 2 de gener. Des d’aquella trobada virtual fins avui, tot just nou dies, ha nevat molt. El bloqueig per part de la Generalitat del turisme català cap a Andorra, com a mínim fins al dia 11, ha suposat un canvi radical que ha fet replantejar-se fins a darrera hora la reobertura. S’hi han sumat les incerteses suplementàries sobre les polítiques que aplicaran els estats veïns tant a curt termini com si hi una tercera onada de la pandèmia després de les festes. El debat s’ha focalitzat en França. Malauradament, els compromisos dels estats més enllà del dia a dia resulten difícils d’assumir en aquest context i París té, a més a més, les pròpies pressions internes. L’obertura de pistes aquest cap de setmana i en aquestes condicions no és rendible. Obeeix al compromís amb el client intern, el país i la marca. No ha estat una decisió gens fàcil i hi ha hagut posicionaments contraposats entre les estacions i fins i tot entre accionistes del mateix domini esquiable. En aquesta situació d’incertesa cal agrair als camps de neu la represa de l’activitat, encara que sigui sota mínims i amb una perspectiva de pèrdues econòmiques. Altres sectors, com per exemple l’hoteler, no són aliens a aquest mateix dilema ateses les males perspectives pel que fa a l’arribada de turistes.