Editorial
Gravar l'especulació
El propietari d’un pis de 100 metres quadrats buit durant més de dos anys haurà de pagar un impost de 505 euros anuals. És un gravamen assumible per al propietari, però denota la voluntat de l’administració d’intervenir per ampliar el parc.
El problema principal de l’habitatge de lloguer és d’oferta. L’increment de la demanda dels darrers anys i la caiguda en picat de les promocions destinades a l’arrendament han provocat una inflació constant. Els pisos de lloguer han esdevingut un bé escàs i, per tant, fora de l’abast de moltes famílies, un fenomen que encara s’ha fet més preocupant amb l’impacte econòmic de la pandèmia. El mercat, per si sol, no pot garantir el dret a l’habitatge digne, recollit a l’article 33 de la Constitució, un article que, a més, recorda l’obligació dels poders públics de promoure “les condicions necessàries” per fer-lo efectiu. És necessari que les administracions, tant la general com les locals, posin en marxa polítiques transversals capaces de generar una oferta suficient que ajudi a moderar els preus. El Govern, després de mesos de titubejos, ha començat a articular mesures que haurien de tenir incidència en el mitjà i llarg termini. Un exemple podria ser l’habilitació als comuns per la renúncia durant un període determinat de la cessió obligatòria per a les noves edificacions destinades a l’habitatge de lloguer, una mesura controvertida per l’alteració d’un dels principis inspiradors de la Llei del sòl. També s’han anunciat promocions socials i s’ha apuntat la possibilitat d’articular un fons publicoprivat però amb poques concrecions. El ministre portaveu va anunciar ahir la posada en marxa d’una mesura, aplicada en molts altres països, però que era impensable anys enrere com és la fixació d’un impost sobre els habitatges buits. El Govern, víctima de la seva pròpia política estadística, no disposa de dades sobre el nombre d’habitatges que serien objecte de tributació ni de la quantitat que es recaptaria. El gravamen de cinc euros per metre quadrat no sembla suficientment dissuasiu perquè els pisos, la majoria tancats amb un objectiu especulatiu, acabin sortint al mercat de lloguer. És, no obstant això, un primer pas per conscienciar els propietaris de la voluntat de l’administració d’intervenir amb totes les eines al seu abast.