Editorial
Empleats sostenibles
Els desplaçaments entre casa i el lloc de treball o per feina suposen una font important de contaminació. La corresponsabilitat i suport de les grans empreses pot reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle amb plans de transport sostenible
El trànsit, el transport públic i el medi ambient figuren entre els principals neguits de la població. L’Observatori del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), elaborat el segon trimestre de l’any en plena pandèmia, situava aquests tres aspectes entre els deu criteris a millorar en opinió dels ciutadans. La relació entre tots ells és clara. Les dades del ministeri d’Agricultura i Sostenibilitat evidencien que la mobilitat representa el 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Andorra i que només la interna representa el 13%. Per tant, aconseguir reduir el nombre de vehicles a les carreteres, ja sigui gràcies al transport públic o a iniciatives de cotxe compartit, és un objectiu transversal. Tradicionalment el debat sobre el trànsit ha tingut poc recorregut. Quan en un dels països amb un índex de motorització superior hi havia cues no és que sobressin vehicles, sinó que calia ampliar les carreteres. El túnel de les Dos Valires, una comunicació necessària entre les dues valls però sobredimensionada amb dos carrils per sentit, va ser el paradigma d’aquesta política. El context ha canviat notablement. Ni les arques públiques, ni el medi ambient, ni la salut permeten continuar ampliant la xarxa viària o afavorir l’increment de cotxes. L’aposta per la mobilitat elèctrica i el transport públic, dins del compromís per la neutralitat climàtica de l’acord de París, és un dels pals de paller del Govern Espot. L’executiu va presentar ahir una nova normativa perquè les administracions i les grans empreses elaborin plans de mobilitat sostenible per al seu personal, que prevalguin, per aquest ordre, els trasllats a peu o en bicicleta, en vehicle elèctric o sense emissions de gasos, i el transport col·lectiu i compartit. El sector públic ha de tirar del carro d’aquestes polítiques. FEDA, capdavantera en qüestions mediambientals, ha presentat un pla inicial de 25 accions que pot servir de referència. El document és una primera llavor, possibilista però tímida, del que hauria de ser una política més ambiciosa en futures versions.