Editorial
Temps difícils
El Govern i les estacions d’esquí s’han vist entre l’espasa i la paret. La decisió de mantenir tancades les pistes fins al gener és l’única possible atès el context i malgrat els efectes que tindrà sobre l’activitat econòmica i les persones
Xavier Espot viu el moment més complicat a què s’ha hagut d’enfrontar un cap de Govern. L’evolució global de la pandèmia ens ha situat a les portes de la temporada alta turística en el pitjor dels escenaris. El cap de Govern va haver d’anunciar al març una restricció dràstica de la llibertat de moviment de la població a través d’un confinament general, una mesura inèdita de gran impacte per a les persones i els negocis. El context ara és radicalment diferent. La situació sanitària, amb una pressió hospitalària assumible, es controla a través de restriccions puntuals de l’activitat i de la interacció social, però l’economia es troba amenaçada per les decisions dels governs veïns de tancar perimetralment les fronteres i/o establir limitacions a la pràctica de l’esquí per frenar l’expansió del virus. Espot va comparèixer, acompanyat pel president d’Ski Andorra, per anunciar una decisió tan difícil com és l’ajornament de l’obertura de pistes fins al mes de gener, en una data sense precisar, una mesura que provocarà un sotrac econòmic sense precedents. El Govern, que ha comptat amb el suport de la resta d’institucions i les estacions, ha tingut molt poc marge d’actuació. El mateix cap de Govern va definir-ho com un “mal menor”. Posar en marxa els remuntadors dels camps de neu hauria estat, atès el posicionament de França, un acte de deslleialtat i hauria fet perillar l’arribada de visitants per la frontera nord, sense garantir l’afluència de turistes espanyols a causa dels tancaments perimetrals. La inevitabilitat de la mesura adoptada no ha de fer oblidar l’efecte sobre el teixit productiu. Xavier Espot va anunciar que “el Govern i els set comuns estaran al seu costat”, un suport que requerirà la mobilització d’un volum important de recursos financers per injectar-los en l’economia productiva. Garantir el manteniment de les empreses i els llocs de treball exigirà subvencions directes per fer front a la caiguda de l’activitat i no només de les empreses turístiques, sinó també de la resta que s’hi veuran arrossegades.