Enmig d'Espanya i França

l debat sobre l’obertura de les estacions d’esquí sorgeix després de la proposta de la cancellera alemanya, Angela Merkel, de buscar un consens europeu per mantenir tancades les estacions d’esquí almenys fins al gener, per evitar nous repunts de contagis en aquesta activitat turística. Alemanya, amb la seva influència, ha obert la capsa de Pandora d’una indústria de la neu que per a alguns països és essencial per a la seva supervivència econòmica. I n’hi ha, com és el cas d’Andorra, que tenen una dependència total de la temporada d’hivern perquè suposa l’arribada de turistes que permeten l’activitat de tots els sectors econòmics. A diferència d’altres països, el Principat no pot dependre només dels esquiadors del país, i sense l’arribada d’estrangers no tindria cap sentit obrir les pistes. Certament la falta de neu no permet ara per ara el debut a la neu, però la primera nevada arribarà segur. El gran dilema són les posicions polítiques i el fet que Espanya obri i França ho faci sense els remuntadors –per tant les estacions no permetran l’esquí– no facilita al Govern i als dominis adoptar una decisió. De moment és gairebé segur que el Nadal se celebrarà a Andorra sense esquí, però esperar al 22 de gener com proposa Merkel és un cop molt dur. Les mirades van cap a París. Emmanuel Macron podria ser comprensiu amb els interessos andorrans, però és obvi que les pressions que rebrà dels dominis del Pirineu francès seran molt insistents.

L’escenari és de confusió. La comissió europea ha respost Merkel que cada país és sobirà per acordar el que cregui més convenient. La ministra espanyola Reyes Maroto assegura que la posició d’Espanya respecte al debat sorgit a la UE és “tenir les activitats obertes amb seguretat”, però eludeix fixar una data aproximada d’obertura. En tot cas la postura d’Espanya pot ajudar mentre es busca un compromís amb França que sigui acceptat per l’Elisi. El perill, com diuen els experts, no és a les pistes, sinó en els espais tancats, com s’ha comprovat a Àustria.