x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Editorial

Ciberassetjadors de gènere

La majoria de les dones víctimes d’agressions masclistes són menors de 40 anys. La dada evidencia que és un fenomen absolutament present entre els joves i que, a més, s’ha sofisticat amb les noves tecnologies que permeten el control de la víctima.
Actualitzada 26/11/2020 a les 06:20
La violència de gènere i particularment contra les dones en les seves múltiples vessants –física, econòmica, sexual i psicològica– ha esdevingut una de les grans xacres del nostre temps, un fenomen transversal que no entén de nivell socioeconòmic, formació o origen. Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones, les institucions i els mitjans fem un balanç exhaustiu de la situació. També aquest any marcat pel coronavirus i els confinaments, quan la convivència permanent d’agressor i víctima, l’aïllament i la falta d’ingressos van comportar un repunt del nombre de casos. Les xifres presentades dimarts per l’àrea de polítiques d’igualtat del ministeri d’Afers Socials evidencien com el drama de la violència de gènere tampoc entén d’edats. L’elevat percentatge de víctimes entre els 18 i els 40 anys –un 52%– evidencia que es tracta d’un fenomen amb molt recorregut en el temps. Les noves generacions han introduït un matís radicalment nou com és l’ús de la tecnologia, com el telèfon mòbil o les xarxes socials, per a l’assetjament de la parella. La feina de conscienciació i divulgació que s’ha fet en els darrers anys entre els més joves, que perceben la violència com una qüestió exclusiva d’adults, haurà d’intensificar-se posant molt èmfasi en l’educació digital que permeti a les adolescents agafar consciència que determinades actituds de la parella, sota el patró de control telemàtic, són el preàmbul de l’abús verbal, en primer terme, i de les agressions psicològiques, econòmiques i físiques. Ja s’hi treballa, però encara s’hi han de destinar més recursos, especialment entre els infants i els adolescents. El ciberassetjador de gènere és silenciós i actua majoritàriament amb total impunitat. La víctima, reticent a fer-ho públic per la por i l’estigmatització, necessita un entorn que l’ajudi a identificar que el que està patint és violència i que ha de ser denunciada. I com més coneixement tingui l’entorn del modus operandi del maltractador més fàcil serà la detecció.
Etiquetes
  • #3 Joguines trencades
    (26/11/20 11:59)

    Agressors i víctimas, en el futur tot serán joguines trencades.

    Respondre
  • #2 Ave Cesar
    (26/11/20 09:00)

    És absolutament normal que hi hagi ciber assetjament de gènere, en totes les sèries, els videojocs, i pel·lícules estan a rebentar de violència de tota mena, la mateixa violència que després se'ns prohibeix exercir entre nosaltres, som una societat corrupta i bipolar, de què altra manera podria una petita minoria governar a una gran majoria? Els temps de Roma segueixen vigents a la nostra societat.

    Respondre
  • #1 Raonar
    (26/11/20 08:16)

    La majoria d'agressions contra els homes no és per odi als homes.

    La violència contra els homes té múltiples causes encara que el resultat final sigui el mateix. Serà bo diagnosticar aquestes diferents causes per a trobar així les diferents solucions.

    És com el forense que dictamina que totes els morts ho són per aturada cardíaca... és el mateix el cancer que un accident que el covid-19? Pot ser que tot tingui un mateix final, però sense un diagnòstic del perquè s'ha arribat aquí, no hi ha manera de trobar la solució.

    Estudiem de veritat el problema i no seguim sense qüestionar-nos res els principis marcats per ideologies anti científiques . Per a arreglar primer cal estudiar, no ideológizar. I no ideologitzar als nostres menors per descomptat.

    Altre dia escriuré sobre la violència contra les dones.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts