Editorial
En espera de Catalunya
Andorra està pendent de la decisió de Catalunya. L’allargament del tancament perimetral seria demolidor. La temporada d’hivern no té bones perspectives però s’ha d’aconseguir que el pla de desescalada tingui present la nostra situació
Gestionar la crisi més complexa de les darreres dècades sense president i amb un govern integrat per dues formacions en precampanya, enmig de la pinça de la pressió hospitalària i el clam d’empresaris i treballadors per la reobertura, no ha de ser fàcil. Catalunya, com la majoria de regions europees, passa per moments molt difícils, en què es requereix més que mai gestors amb visió, valentia i compromís. L’espectacle protagonitzat des de dimarts pel govern de la Generalitat amb la filtració de l’esborrany del pla de desescalada, un document molt tancat, que tot i no comptar amb l’aprovació formal donava moltes pistes sobre la voluntat política, ha estat de vodevil, i si no s’hi juguessin tant els catalans i de retruc nosaltres fins i tot hauria provocat alguna rialla. Les acusacions d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya atribuint a l’altra part la filtració i els escarafalls públics i privats no provoquen, precisament, confiança. La publicació prematura de les intencions de la Generalitat, abans de sotmetre-les al comitè de Protecció Civil de Catalunya (Procicat), haurà servit, com a mínim, per donar marge al Govern per intercedir davant Barcelona, que és qui confina territorialment els seus nacionals, i Madrid, responsable de la frontera amb Andorra. L’eventualitat que la reobertura s’allargui fins passades les festes ha agafat el sector turístic i, el que és pitjor, el Govern andorrà a contrapeu. Les bones relacions i la receptivitat de les comarques veïnes, molt lligades econòmicament a Andorra, han fet avançar la proposta d’integrar a efectes pràctics el Principat a la comarca de l’Alt Urgell o a la regió de l’Alt Pirineu, possibilitats que permetrien recuperar el pas dels residents a un costat i altre del territori. El Govern andorrà, per la seva banda, ha explicat lacònicament que manté un contacte estret amb les administracions catalana i espanyola. Tot i que la diplomàcia recomana que les converses es facin amb discreció, les respostes del Govern ni generen tranquil·litat ni prou confiança.