Editorial
Vacunes voluntàries
La població va respondre massivament al cribratge sense necessitat d’establir-ne l’obligatorietat. Res fa pensar que una part gaire important dels ciutadans optin per no vacunar-se si el que està en joc és la salut col·lectiva i l’economia
La crisi del coronavirus ha servit per posar sobre la taula interessants debats al voltant del dret a la intimitat, les llibertats individuals i la salut col·lectiva. Les aplicacions mòbils de rastreig dels casos o els registres dels comensals als restaurants són bons exemples de pràctiques que amenaçaven la protecció de dades i que han posicionat la ciutadania. Igualment el Govern va traslladar al parlament una Llei d’estat d’alarma i emergència per disposar d’un marc legal per restringir excepcionalment la llibertat de moviment. La nova legislació, aprovada pel Consell, havia d’aixoplugar un confinament obligatori que no va ser necessari perquè la ciutadania va respondre de manera exemplar a totes les recomanacions de les autoritats sanitàries. Amb la vacuna de la Covid-19 ens trobem en un escenari similar. La mateixa Organització Mundial de la Salut ha deixat en mans de cada Estat la decisió de decretar-ne l’obligatorietat. Malgrat l’avenç en les investigacions, la vacuna encara trigarà mesos a arribar, però és bo i útil que s’anticipi un debat que afecta la salut de tota la ciutadania i, no s’ha de menystenir, l’economia. El Govern i el grup parlamentari demòcrata es troben en ple procés de debat sobre aquesta qüestió però cada cop més decantats cap a la voluntarietat. En tot cas no seria la primera de les vacunes obligatòries. El ministeri de Salut disposa d’un calendari infantil que s’estén entre els dos mesos i els quinze anys per a malalties infeccioses. Fins a quin punt, però, la vacuna de la Covid hauria d’equiparar-se a la resta d’afeccions? La reticència d’alguns sectors i la urgència en la comercialització per l’emergència sanitària ho desaconsellen. A més, desenganyem-nos, les dosis arribaran progressivament i s’administraran primer als col·lectius de més risc i als més exposats al virus. Fins a les fases més avançades de la distribució no hi hauria la possibilitat de cobrir la totalitat de la població, però un percentatge elevat de vacunats ja reduiria sensiblement l’índex de contagi fins a situar-nos en la immunitat col·lectiva.