Editorial
Sòl en mans dels comuns
Els grups parlamentaris de la majoria treballen en una modificació legislativa perquè els comuns puguin a baixar fins al 0% el percentatge de cessió de sòl i d’aquesta manera animar els promotors a edificar pisos destinats a lloguer.
La problemàtica de l’habitatge s’ha cronificat. Les mesures que s’han aplicat fins ara han tingut un efecte pal·liatiu però no han estat la solució definitiva ja que els preus, tant de lloguer com de compra, no han baixat i segueixen amb una tendència alcista. A més a més la construcció d’apartaments assequibles és simbòlica i el promotor prefereix aprofitar el terreny per elevar pisos de luxe i treure un major rendiment, i de moment sembla que el mercat destinat a butxaques acomodades no està donant signes de feblesa, ja que ara per ara és la inversió més segura i rendible. La congelació dels increments dels contractes ajuden a evitar que es facin abusos amb les renovacions, però quan el pis queda buit, torna al mercat amb un preu més elevat. El problema no se soluciona, l’arrel queda i cada cop és més difícil per a un treballador amb un salari mínim o una mica més accedir a un lloguer en condicions i encara menys a una propietat. La majoria parlamentària que dona suport al Govern està treballant en una nova modificació de la Llei d’Ordenació i d’Urbanisme per permetre que els comuns eximeixin de la cessió de sòl aquells constructors que facin pisos per llogar durant un termini mínim de deu anys. El Govern, tot s’ha de dir, es troba impotent perquè una de les claus és abaratir el preu del terreny, i per això necessita la complicitat dels comuns perquè aquests rebaixin la cessió de sòl fins i tot eximint de pagar la llicència de construcció. Aquesta és la proposta que s’està treballant des del legislatiu però caldrà veure la resposta de les corporacions locals, poc inclinades a deixar de percebre ingressos en un moment tan delicat per a les finances dels comuns. Sigui d’una manera o d’una altra, si es vol regular de manera indirecta els preus caldrà recórrer a diner públic, aportant o deixant d’ingressar, perquè des de l’àmbit privat la filosofia és obtenir beneficis. Per començar cal que l’executiu i les corporacions tinguin la mateixa sintonia perquè es pugui treballar i viure a Andorra amb dignitat.