Editorial
Pedagogia i encert
Es veu clar que la paciència dels ciutadans no és la mateixa que en el primer rebrot de la Covid perquè la factura ha estat molt cara i moltes famílies i empreses estan al límit. S’han d’evitar informacions contradictòries i no dubtar si és el que cal
En el mateix editorial d’ahir afirmàvem que la confusió no és una bona aliada per incentivar el ciutadà a cooperar en la lluita sense treva contra la Covid-19. En els darrers dies, no només ahir, s’han transmès missatges contradictoris que la població pot entendre com una manca de visió sobre les actuacions que s’han d’emprendre per evitar que aquest segon rebrot tingui una envergadura important a nivell sanitari i econòmic. Tots els govern estan lluitant contra un enemic desconegut, però ara ja no ho és tant i s’ha avançat en els mètodes per tractar el coronavirus i tot apunta que la soca ha mutat cap a una de menor agressivitat. Però res es pot afirmar, ja que ni els científics es posen d’acord. A posteriori és fàcil assegurar que el tancament de l’escola d’Encamp es veia venir o que algunes actuacions han estat ineficaces o fins i tot negatives, d’altres eren més evidents quan es veia els alumnes viatjar en el bus lliure amb l’aforament complet. No està clar que el virus el porten els residents quan surten a l’estranger –les vacances ja han quedat enrere–, però s’ha de saber distingir entre decisions poc encertades i una predicció que ningú és capaç de fer, ni tan sols l’OMS té una explicació per donar sobre aquests rebrots que s’estan escampant en molts països. El més sensat que es diu, per part dels sanitaris, és que ens hem d’acostumar a conviure amb el virus mentre no es trobi la vacuna o la fórmula per tractar el coronavirus. L’obligació del ministeri de Salut és tenir analitzats tots els escenaris possibles que es poden produir, tenint en compte que l’actual no és gens bo i que es troba al podi de països amb més incidència, tot i que és cert que els TMA són més massius. En tota crisi hi ha sacrifici, i en el cas de l’hoteleria, el sector no entén les mesures a les portes d’un pont festiu, no entén poder servir menjar i no esmorzars a les mateixes taules. Cal molta pedagogia, ajudar els damnificats i mà dura –ser severs– amb aquelles persones que posen en risc la salut de la població amb les seves imprudències.