Editorial
Pobresa visible
Que no es vegi no significa que no existeix. Hi ha gent, famílies, que ho estan passant molt malament, fins al punt que tenen dificultats per omplir la nevera i cobrir les necessitats bàsiques, que són un dret fonamental en un país com Andorra
La foto acompanyada de l’article sobre un grup de tres persones remenant en un contenidor d’escombraries buscant alguna cosa per menjar ha escandalitzat molta gent, en part per la cruesa de veure que a Andorra hi ha persones que ho estan passant malament, però sobretot perquè els ciutadans d’aquest país no estan acostumats a aquests tipus de situacions ni a veure gent que demani almoina pel carrer. Però no es pot negar l’evidència. El Principat no és una illa de confort ancorada entre França i Espanya que es troba vacunada contra la misèria. El fenomen de la immigració no ha acostumat la població a creure que també tenim pobres, i la dades de la Creu Roja i de Càritas ho reflecteixen amb tota la seva cruesa. Però fins ara el problema era temporal i a poc a poc s’està cronificant. Aquestes famílies no marxen als seus llocs d’origen quan es queden sense feina i sense recursos, i per tant és una escena que es repeteix en altres indrets del país, especialment en moments tan difícils com és acabar una crisi tan enorme com la del 2008 per començar a entrar a una altra de la qual es desconeix com seran els efectes. Tothom s’ha d’implicar perquè el país necessita una societat solidària que no tanqui els ulls davant uns problemes que ara pateixen altres persones, però que poden afectar qualsevol. Qui es queda sense feina i ha de fer front a una hipoteca o lloguer hi està exposat, així que el primer que cal fer és ajudar aquestes persones pels canals que garanteixin la seva dignitat, encara que no tinguin legalitzada la situació al país. Ara no es tracta de discutir sobre un conflicte de documentació, sinó de tenir el respecte que tota persona es mereix. Les ajudes socials i d’organismes humanitaris han de ser el primer dels remeis, el flotador per evitar l’enfonsament, però després toca una feina més política per fer remuntar el país i oferir oportunitats a tothom. En situacions de crisis greus cal ser forts i estar units, més enllà de les divergències polítiques inevitables per la confrontació de visions.