Editorial
El serial dels sous
La rebaixa dels salaris polítics i dels càrrecs de confiança i assessors promoguda pel Govern ha acabat en una guerra al Consell protagonitzada per Liberals i PS i en una demostració més de l’opacitat que envolta la qüestió del sous.
El darrer i sembla que últim episodi del serial va ser la roda de premsa de Liberals ahir per defensar-se dels “atacs” del PS. Els socialdemòcrates havien instat el president del grup, Ferran Costa, a dimitir si no tornava els diners de la retribució mensual que consideren que no li pertoquen. El sou de Costa, que va acabar sent de coneixement públic perquè va arribar per error a mans de la consellera de terceravia Carine Montaner, és com a president de grup parlamentari de 4.000 € però hi suma un complement per dedicació exclusiva i suposadament dietes quan viatja. Uns extres que els socialdemòcrates consideren intolerables i que ahir Costa va defensar perquè tots els grups tenen algun parlamentari (i fins a tres el PS quan només li’n correspondrien dos, va etzibar) que cobra el suplement per estar a ple temps, mentre que va negar que cobrés cap més dieta de les estipulades per a qualsevol altre parlamentari. Però malgrat justificar la retribució, va anunciar que renunciava al complement per dedicació exclusiva. La tempesta política ha pogut més que els arguments sobre els quals el grup liberal sustentava aquesta decisió. En una situació com l’actual se li hauria fet difícil a Costa mantenir la necessitat de mantenir el complement, que ronda els 2.000 euros, quan ja cobra més per ser president de grup. Però aquesta nova guerra política és, també, una evidència que encara no s’ha posat ordre en la qüestió de les despeses dels grups parlamentaris perquè el reglament del Consell s’obre a les interpretacions. Els salaris haurien de complir unes regles uniformes i ser de domini públic. Sembla que la polèmica servirà per a això, perquè es publiquin les retribucions. Però no s’hauria de produir una picabaralla com aquesta perquè els ciutadans tinguessin accés a una informació que ha d’estar al seu abast. No gaire cosa més aportarà aquest debat. En un context com l’actual és poc edificant veure com el que centra la discussió parlamentària més intensa són els salaris i que hagi costat pràcticament un mes als grups decidir quina rebaixa s’apliquen. Una retallada que només estarà en vigor fins al desembre i que, sí, és un gest de responsabilitat davant l’esforç econòmic que s’ha de fer per la Covid-19 però que tindrà un efecte molt petit en les arques públiques.