Nova etapa a Naturlandia

Ajona tot just acaba d’aterrar al parc lauredià després de l’etapa a Ordino Arcalís i, per tant, encara s’ha de posar a treballar en l’estratègia futura per a Naturlandia. Però ja ha començat a fer una anàlisi de la situació actual i apunta coses que no per sabudes deixen de ser preocupants. Perquè després de tots aquests anys de funcionament la conclusió és que l’oferta de les instal·lacions és un desordre heretat del diferents girs que han volgut donar-li el successius governs comunals. Esquí de fons però també zona d’atraccions i afegit un parc d’animals que el mateix Ajona admet que no respon a la visió social que es té actualment d’aquestes instal·lacions i que ha de trobar un nou rumb. Les eleccions comunals van interrompre la darrera idea política per fer que el parc superés els seus problemes econòmics, una tirolina milionària que ja ha quedat descartada. I això és el que ha estat Naturlandia: una instal·lació sense un projecte de present i futur clar i que ha anat apropant-se a la deriva econòmica mentre els polítics que governaven Sant Julià afegien pegats i eren incapaços de redreçar els números. Ara s’obre una nova etapa i possiblement la darrera oportunitat de fer de l’ecoparc una instal·lació que atregui turistes i esdevingui un element dinamitzador per a la parròquia i que alhora deixi de suposar una càrrega per a les finances comunals. No es pot obviar que els números de la corporació han estat i són captius de Naturlandia i que el parc ha provocat que la situació financera del comú sigui tan fràgil per haver d’estudiar molt bé una possible aportació al fons estatal per combatre els efectes de la Covid-19. L’equip encapçalat per Josep Majoral va tenir un primer gest que ja demostrava un tarannà molt més dialogant tornant a permetre que l’oposició estigui al consell d’administració de Naturlandia i que, per tant, pugui fiscalitzar i opinar sobre el parc comunal. El relleu a la direcció suposa també un gir, amb una persona amb experiència en la gestió de camps de neu i coneixedora del país. Pel bé del parc i de la parròquia se l’ha de deixar treballar en un pla de futur que hauria de generar el màxim consens per evitar que la instal·lació torni a esdevenir una arma de guerra política. I un pla adaptat a la realitat econòmica de la parròquia perquè l’ofec financer ja no pot anar a més.