x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

En primera línia

Ara que tot indica que el primer brot del coronavirus va a la baixa i comença a ser una realitat el desconfinament, cal tenir un record per als treballadors sanitaris que han suportat física i emocionalment el pes de la pandèmia.
Actualitzada 17/05/2020 a les 06:58
El reportatge doble d’aquest diumenge està dedicat al col·lectiu de treballadors sanitaris del país que porten dos mesos al peu del canó lluitant contra una malaltia que malauradament ja ha acabat amb la vida de 51 persones. Des que va esclatar la crisi sanitària hem sentit parlar moltes vegades el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, de la feina del personal sanitari, molts cops realitzada sota un estat de tensió mai conegut fins ara, davant la possibilitat real que el sistema de salut es col·lapsés. Durant aquests 60 dies els professionals sanitaris les han vist de tots colors. La manca del material de protecció necessari dels primers dies va ser el primers dels neguits davant d’una malaltia de la qual havia una gran incertesa respecte a la seva evolució. També hi va haver por que les unitats de cures intensives de les quals disposava l’hospital de Meritxell no fossin suficients per atendre el volum de malalts greus que hi podrien ingressar. Una situació que per fortuna no s’ha arribat a donar. El reportatge explica com estan física i emocionalment els professionals sanitaris que han estat al capdavant d’una crisi que s’ha emportat vides i que ha posat el sistema contra les cordes. Es tracta de metges, metgesses, infermers, infermeres o auxiliars d’infermeria. Uns treballadors que sovint no reben de la ciutadania l’escalf per una feina vital més enllà que s’hagi posat de moda, també a Andorra, sortir cada vespre als balcons a reconèixer el seu treball. Fa unes setmanes, també es va publicar al Diari un reportatge en què es donava veu a treballadors que es van convertir en essencials les primeres setmanes de la pandèmia per facilitar que la majoria de la població es pogués confinar per fer front a una malaltia que s’hauria cobrat moltes més víctimes mortals si no s’hagués pres aquesta mesura. Caixers i caixeres de supermercats, reposadors, personal de la neteja o transportistes, entre d’altres. Treballadors dels quals no es valorava la feina –ni en prestigi ni en salari– i sense els quals no podríem estar en mig d’una desescalada del confinament ara que sembla que s’ha pogut aturar el primer brot de la Covid-19. Tots aquests treballadors, també els professionals sanitaris, es mereixen el suport total d’una ciutadania que majoritàriament ha tingut i està tenint un comportament exemplar en la crisi sanitària.
Etiquetes
  • #1 Soldat de primera línea
    (17/05/20 14:39)

    Cal tenir un record? Quina bestiesa, lo que ens caldria tenir son uns sous dignes com a persones que arrisquem la nostra vida día rere día, pero es tot el contrari, jornades dobles, descansos precaris i un sou amb el que si et sobren 100 euros a final de mes ja has triunfat. I que no se t'acudeixi queixarte.. El mon on vivim es una vergonya. 

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts