L'Ultra Trail KO, i què?

L’Andorra Ultra Trail ja és història. Els organitzadors així ho han decidit després de setmanes envoltats per la polèmica que va esclatar en saber-se que no retornarien la totalitat del cost de la inscripció als corredors. Una posició que han mantingut inamovible durant tot aquests temps tot i els arguments, consells, avisos i també pressions perquè reconsideressin la seva posició. Tot ha estat inútil. L’entossudiment s’ha endut per davant una de les iniciatives de més èxit i més noves com a reclam turístic dels últims anys. Però la situació havia arribat a ser insostenible per als patrocinadors institucionals i havia abocat el Govern a un carreró sense sortida. L’excel·lent imatge que tenia la prova a l’exterior anava lligada a la imatge d’Andorra, i molta part del reclam era a causa d’aquesta simbiosi. Per la qual cosa en el moment que es decideix no retornar la totalitat dels diners als participants un cop suspesa la prova, no només es malmet la reputació de la cursa, sinó també la del país, que és força més greu. La imatge que transmet Andorra a l’exterior ho és pràcticament tot. Encara avui som víctimes d’infinitat de tòpics negatius propis d’altres èpoques i no cal afegir-ne més, alhora que la nostra economia depèn en gran manera del turisme. Només cal veure els esforços que es destinen per aconseguir que Espanya i França ens considerin un territori amic de cara l’estiu perquè es tracta d’una qüestió gairebé de supervivència. En plena pandèmia de la Covid-19, el Govern només podia retirar-los la subvenció si no rectificaven. I no ho han fet. Per motius econòmics, morals i també de supèrbia. Perquè com en tot negoci hi ha riscos i si aquest any tenien pèrdues, com passarà amb la majoria de les empreses que aconsegueixin sobreviure, havien de quedar cobertes per exitoses edicions anteriors. I més quan la major part dels treballadors eren voluntaris. Pel que fa a la qüestió moral, tot és opinable però comptat i debatut del que en el fons es tractava era de tornar tots els diners. De res més, fos just o injust. Els organitzadors no ho han vist així. Potser perquè l’èxit els ha pujat al cap i es consideraven intocables fessin el que fessin o potser perquè havien perdut la passió inicial o potser perquè tot es reduïa a una qüestió pecuniària. El resultat és que no hi ha més Ultra Trail. La realitat és que no passa res.