Editorial
Viatge de retorn
Catorze temporers argentins han tornat cap a casa després d’haver aconseguit passatge en un parell de vols que sortien de Madrid i que tenien autorització per aterrar a Buenos Aires. És una ínfima part dels que encara queden al país.
El govern argentí ha començat a fer gestos tímids respecte a la repatriació dels compatriotes que van quedar atrapats al continent europeu com a conseqüència de l’esclat de la pandèmia del coronavirus. Ahir es materialitzava una d’aquestes primeres accions amb l’enlairament des de l’aeroport de Madrid de dos avions amb destinació a Buenos Aires i en els quals van aconseguir passatge catorze temporers argentins. S’havien prioritzat les situacions de major vulnerabilitat, com ara la de dones embarassades. Les catorze persones, però, són una ínfima part de les dues mil que van quedar confinades al país i que viuen amb angoixa les dificultats per tornar al seu lloc d’origen mentre esgoten els estalvis aconseguits durant la feina de temporada, fet que agreuja encara més la precarietat de la seva situació. L’Argentina, segons recollia la premsa del país sud-americà, ha decidit tancar fins a l’1 de setembre la venda de bitllets en vols comercials per evitar que la gent compri passatges per a trajectes no autoritzats i que acabi perdent els diners. I això vol dir, a la pràctica, que l’única oportunitat que queda als varados a Andorra és entrar en aquest programa de repatriació. Un calendari que des d’ahir i durant tota aquesta setmana preveu que puguin retornar al seu país 3.100 argentins des de diferents indrets del món, no només Europa. Després dels vols d’ahir, una nova oportunitat s’obre per als temporers amb un avió que sortirà des de Barcelona el proper diumenge dia 3. Però les xifres constaten que el retorn, les repatriacions, es plantegen de manera molt controlada i que, per tant, l’opció per a bona part del col·lectiu sembla que no serà un viatge a curt termini. L’actuació del govern argentí, malgrat que ja comenci a fer passos en favor dels seus nacionals, segueix sent reprovable. El problema és que ha abocat aquestes persones a una situació de vulnerabilitat, sense feina i sense ingressos. D’aquí que s’estiguin mobilitzant per, per exemple, poder fer de temporers en la recollida de la fruita a Lleida, una opció laboral enmig d’una situació econòmica molt difícil. Però aquesta possibilitat tampoc no es fàcil de materialitzar per qüestions administratives i burocràtiques. L’Argentina hauria de ser més flexible per no abocar als seus ciutadans a una situació encara més desesperada.