Editorial

Jugar amb la vida de tots

ja n’hi ha prou de veure persones que se salten l’obligació de confinament a casa per poder frenar la proliferació del contagi i que posen en perill la resta de població. si es persisteix en aquesta actitud, caldrà endurir els controls.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va deixar ahir per uns instants el seu habitual to de cordialitat i familiaritat per avisar la població que no es confiï, que no abaixi la guàrdia i torni a caure en una rutina de normalitat que no existeix. “Prendrem les mesures que calgui i amb la contundència que calgui”, va advertir. El màxim responsable de la salut pública va admetre que encara hi ha gent irresponsable que no respecta les normes de distanciament social i confinament, i que aquest és l’únic mecanisme que de moment està fent efecte per intentar frenar la propagació d’un virus que encara és un desconegut. La veritat és que xoca la imprudència i la frivolitat amb què algunes persones es prenen aquests dies per estar a casa allunyats d’un possible contagi. Potser s’ha de recular en el temps i recordar les alarmes que es van crear amb la grip aviar, les vaques boges, la pesta porcina i l’Ebola. Es va alertar la població i aquesta sembla que estava immunitzada davant nous avisos i es va prendre l’arribada de la Covid-19 com una més de les plagues que no es van arribar a complir. La culpa no és de les autoritats, que tenen l’obligació de mobilitzar la població davant de qualsevol signe de perill, el problema és d’una ciutadania que es pensa que la humanitat ha arribat a uns nivells de coneixements que li permet estar fora de perill de qualsevol amenaça. El ministre portaveu, Eric Jover, va insistir a la tarda i va donar de termini aquest cap de setmana, de manera que si persisteixen els actes de socialització es prendran mesures més estrictes i, sense dir-ho, fins i tot es pot decretar l’estat d’alarma, aprovat per tramitació d’urgència. La població està indignada, fins al punt que prolifera el que popularment s’anomena policia de balcó, aquells que increpen persones que fan esport o simplement passegen, a vegades sense conèixer si tenen algun motiu per fer-ho. El que resulta indignant és que algunes persones no són capaces de mantenir-se a casa, de respectar l’aïllament, quan el que està en joc és quelcom tan important com la vida de les persones. Aquests casos d’irresponsabilitat s’han de castigar, s’han de perseguir i no es poden permetre, sigui amb la policia o amb sancions exemplars, però qui no és capaç de respectar les normes davant una situació tan greu tampoc es mereix indulgència.

tracking