Mèrit de tots

És molt important la llei de mesures urgents que aprovarà el Consell General dilluns perquè ja hi ha empreses que ho estan passant malament i que necessiten el suport públic per aguantar aquesta tempesta en forma de virus que ningú esperava tan forta i que tampoc se sap el temps que durarà. Són importants les mesures que permetin sobreviure els negocis i els seus treballadors en temps d’emergència sanitària que probablement es tradueixi en una nova crisi econòmica que ara no es pot calibrar com serà. No es tracta aquí de repassar els articles de la llei perquè tots tenen un motiu, en canvi sí que s’ha de destacar que per una vegada tot l’arc parlamentari s’ha unit per tirar endavant una llei que segurament cadascú hauria fet modificacions diferents al text definitiu. Però en aquesta negociació, tant la coalició de la majoria com l’oposició socialdemòcrata i terceravia s’han deixat plomes per no frenar la tramitació d’un text que és d’extrema urgència. Consta que hi ha hagut aspectes que han estat més complicats per les grans diferències entre el tripartit i el PS, però la valoració final ha de ser de satisfacció perquè s’ha assolit un acord i òbviament tots han hagut de cedir en les seves pretensions inicials. La ciutadania no hauria entès una disputa política davant una situació tan delicada. És en moments com aquests quan s’exigeix als dirigents polítics que tinguin seny i responsabilitat i deixin de banda els interessos partidistes. No es pot pescar vots en un temporal, almenys en aquest on està en joc el benestar de moltes famílies i molts llocs de treball. Els líders polítics han estat aquest cop a l’alçada i, com va dir el cap de Govern, és mèrit de tots que dilluns es pugui votar la llei òmnibus. El PS no podia quedar-se’n al marge ni es podia desvincular d’un acord que l’executiu volia amb la signatura dels socialdemòcrates i terceravia. Segur que hi ha hagut moments difícils, però Espot i López s’han posat d’acord, i això és el que necessita el país, unitat. És gairebé segur que les mesures es quedaran curtes perquè l’abast d’aquesta crisi és imprevisible i probablement caldrà una nova bateria d’actuacions i, sobretot, més diners. Trobar finançament també requerirà la unitat, la cohesió més enllà de les diferències ideològiques. Sempre hi ha un punt intermedi per convergir.