Poques accions concretes

Quan manca poc temps per celebrar el primer any del Govern liderat per Xavier Espot, el balanç deixa poques accions concretes que es puguin atorgar a l’executiu tripartit. Fins ara, el Govern s’ha centrat a elaborar informes i contrainformes que avalin les decisions que cal prendre en diferents aspectes. Entre els més recents hi ha el mal ambient laboral a El Cedre o les auditories externes de la presó després de la fugida d’un pres. I entre els temes crònics, la llista s’eixampla amb qüestions com l’heliport i un possible aeroport nacional o l’acord d’associació amb la Unió Europea. En el cas d’El Cedre o el centre penitenciari, l’espera dels informes finals agreuja la situació, ja que mentre no es tenen els resultats els treballadors i els usuaris en pateixen les conseqüències i els carcellers expedientats continuen amb l’angoixa de no saber si finalment seran o no sancionats. La tònica de generar estudis i informes es transforma en assessoria en altres casos. En són exemple el servei d’atenció a les dones que volen avortar o el recent anunci de la creació d’una oficina de l’habitatge que centralitzi totes les queixes relacionades amb aquesta problemàtica. Totes dues iniciatives poden millorar el servei o l’atenció que reben ara els afectats i en el cas dels informes és evident que ajudaran a argumentar més les decisions. Malgrat això, les bones intencions del Govern no s’han traduït fins ara en accions concretes que millorin substancialment el dia a dia dels ciutadans, ja que malgrat una millor atenció en casos com el servei d’acompanyament a la dona o una oficina de l’habitatge, el cert és que el problema de l’avortament segueix sent el mateix i els preus del lloguer continuen sent desorbitats. Tot plegat en un moment en què Andorra ha quedat enrere pel que fa a competitivitat laboral amb l’augment del salari mínim espanyol. Les condicions de vida del Principat han deixat de ser atractives per cridar treballadors forans i també per retenir el talent del país. El context social i econòmic tant d’Andorra com dels països veïns fa indispensable que les bones intencions i els informes demanats es tradueixin en polítiques concretes de forma més diligent i ràpida perquè el Principat recuperi l’estatus econòmic i laboral que tenia fins ara, recuperi el nivell de vida i torni a ser un pol d’atracció per als treballadors.