Editorial
L'ús del català
La salut de l’idioma oficial ha estat tradicionalment marcada per dos factors: que Andorra és un país turístic i que un gruix important de la mà d’obra és immigrant. Els darrers estudis sobre l’ús del català evidencien un retrocés.
El darrer estudi sobre el coneixement i usos lingüístics de la població, del Servei de Política Lingüística i el Centre de Recerca Sociològica, evidencia que l’atenció al públic és un dels elements en els quals l’idioma oficial segueix tenint problemes per institucionalitzar-se. Malgrat les polítiques públiques per mirar d’estendre el coneixement de la llengua eminentment centrades en els cursos gratuïts de formació, el cert és que el Principat segueix marcat pel fet de ser un país turístic amb una forta presència de visitants dels dos països veïns i perquè una part important de la seva mà d’obra no ve d’un territori catalanoparlant i, a més, pot ser que només vingui a treballar una temporada, amb la qual cosa l’arrelament (i en conseqüència l’esforç per aprendre la llengua del país) minva considerablement. El resultat és que el castellà ha estat suficient per poder treballar al país i el francès en el cas del Pas de la Casa. El fenomen és difícil de revertir malgrat que això no vol dir que s’hagi de caure en el conformisme. El català no hauria de ser només una eina que els nouvinguts considerin essencial per aconseguir una millora professional, hauria de guanyar en importància al mercat laboral i de manera genèrica. I aquest missatge és fonamental que els treballadors se’l facin seu però sense una participació clau dels empresaris no hi podrà haver un canvi substancial. Són els mateixos responsables dels negocis que han de veure com un plus però també una necessitat que els seus empleats coneguin el català i el parlin i que, per tant, facilitin i els animin a formar-se en aquest àmbit. D’igual manera hi té una tasca essencial la clientela. L’hàbit de canviar d’idioma pensant que el qui està a l’altra banda del taulell no ens entendrà no ajuda que l’ús de la llengua s’estengui. La decisió del Col·legi d’Odontòlegs de fixar l’obligatorietat de tenir un nivell de català per exercir al país –amb l’excepció que hi hagi necessitat de nous professionals– va aixecar crítiques, denunciant que no es prioritzés la qualitat professional. Les imposicions en l’àmbit de l’idioma podrien significar un obstacle més per aconseguir mà d’obra en sectors que estan necessitats –no és el cas d’aquest col·lectiu sanitari– però el fet que no hi hagi una obligatorietat no ha de ser excusa per ignorar la importància de conèixer la llengua oficial del país.