x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

Europa i els drets socials

El Raonador i els empresaris discrepen sobre la manera com s’encara l’acord d’associació amb la ue, especialment pel que fa als drets socials. És evident que Andorra ha de defensar els seus interessos però també haurà de fer concessions.
Actualitzada 05/02/2020 a les 06:31
Les posicions entorn de l’acord d’associació amb la Unió Europea disten molt entre els diferents agents socials del país. Les tres patronals –CEA, Cambra de Comerç i EFA– van fer arribar dilluns al Govern una carta amb les seves demandes i, a grans trets, els empresaris sol·liciten un acord a la carta, en què exigeixen mantenir els privilegis però amb poques concessions. En concret, posaven èmfasi a no tocar la fiscalitat, els drets dels treballadors i a regular l’arribada d’empreses externes. A la demanda responia ahir el Raonador del ciutadà mostrant la seva preocupació perquè els empresaris vulguin deixar fora de l’acord la matèria social i defensant la importància d’aprofitar el pacte precisament per avançar en els drets socials del país. Les negociacions amb Brussel·les fa temps que estan en marxa i són lentes i feixugues, però si hi ha una qüestió que el Govern d’Espot s’ha marcat per millorar respecte a la legislatura anterior és la comunicació envers el que s’està treballant. Un dels punts clau és entendre que el debat no és si s’ha d’arribar a un acord o no amb Brussel·les, sinó que el futur del país passa inevitablement per Europa. I això significa que el Principat haurà d’adaptar-se a certes normatives que requeriran esforços per part del teixit econòmic i social però també que els ciutadans del Principat podran gaudir dels mateixos drets socials i laborals que la resta de països europeus. Costa d’entendre que no s’aprofiti la negociació per avançar també en aquests aspectes i aprofitar per millorar les condicions de vida dels ciutadans. Una altra cosa és defensar unes certes línies vermelles pròpies d’un petit estat com és Andorra. No tindria sentit no posar límits en la lliure circulació de persones, per exemple, tenint en compte les dimensions del país. Es pot entendre també el neguit de les empreses per la competència forana que es pugui instal·lar dins de les nostres fronteres. Tot canvi de gran envergadura genera recels i pors, especialment en un país petit. És evident que l’acord tindrà pros i contres, i aquí és on s’ha de confiar en l’habilitat negociadora d’Andorra i en la capacitat de dir no quan les exigències siguin tan inassumibles que posin en perill la sobirania i el futur de les noves generacions, però tenint clar també que no es pot pretendre seure en una taula de negociació demanant excepcions per mantenir-ho tot tal com està a canvi de res.
Etiquetes
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts