Editorial
Cap dubte al Cedre
Sigui qui sigui qui tingui la raó, la certesa és que la situació del centre sociosanitari no pot continuar i que és inexplicable que un simple canvi de model creï tant malestar. La plantilla apunta a causes internes d’altra índole
La situació a la residència pública El Cedre és explosiva, i és una preocupació que ha de compartir tothom, primer perquè els nostres padrins es mereixen la millor atenció, i segon perquè ningú se salva del pas del temps i ens hem d’assegurar que ara i més endavant no s’estalvia en la salut i en la qualitat de vida de la gent gran. Tot i que des del ministeri de Salut s’atribueix el malestar al nou model personalitzat que es vol implantar i que alhora comporta un canvi en els horaris, la plantilla ho nega taxativament i així ho declara en una carta que van lliurar a la direcció assistencial del SAAS. La situació del centre no és nova. La primera alerta va saltar per l’elevat nombre de baixes laborals, fet que permetia intuir l’existència d’alguna anomalia, i a poc a poc es va anar filtrant el malestar intern però mai ningú es podia imaginar que és de la dimensió que avui es reflecteix en la investigació periodística, sempre segons la versió del personal. De fet, l’ara exconsellera Rosa Gili va interpel·lar en nom del PS el ministre de Salut sobre la residència geriàtrica. Després es va anunciar l’obertura d’un expedient que havia de servir per aflorar la problemàtica i que es va tancar sense cap resultat visible, mentre que paral·lelament hi ha una taula de treball que incorpora membres del ministeri, del Cedre i del SAAS, per decidir conjuntament les accions a emprendre. Així mateix, el ministeri ha contractat una assessora externa per monitorar el canvi de model que s’està implantant i per fer una anàlisi del conflicte del centre. Es tracta de Montserrat Alsina, infermera especialitzada en gent gran, docent de la Fundació Cuidados Dignos i exdirectora de la residència geriàtrica Laia de Mataró. Són moltes mesures alhora davant un escenari que, segons els responsables de la sanitat pública, no té cap irregularitat. Tanmateix, les infermeres que signen la carta (13 de les 17 que hi treballen) deixen clar que no estan en contra del model d’atenció centrada en la persona, per la qual cosa demanen al ministeri que no interpreti les queixes com una resistència al canvi. La carta exposa una sèrie de males praxis que, de confirmar-se, són una barbaritat en qualsevol centre sanitari, però encara més en un centre on molts dels residents no estan en disposició de queixar-se i que mereixen la millor atenció possible.