Integració dels refugiats

El document lliurat per l’executiu fa una explicació de la situació laboral i escolar dels membres de les dues famílies, així com el suport lliurat per l’administració per tal que la seva integració al Principat hagi estat plena. Així, es remarca que els pares tenen feina, les mares en busquen una i els fills estudien a l’escola andorrana, després que se’ls possibilités accedir a qualsevol dels tres sistemes educatius. Tanmateix, l’accés a la feina dels adults de la família ha comptat amb la intervenció del Servei d’Ocupació i també del departament d’Afers Socials, que va tenir contacte amb els empresaris contractadors per tal de sensibilitzar-los amb la situació particular d’aquestes persones. En definitiva, es desgrana el procés d’adaptació de les dues famílies exposant la feina feta perquè no sofrís daltabaixos, amb una remarca també de la formació que han estat seguint per tal d’aprendre català, una eina important per poder tenir una vida plena al país. L’arribada de les dues famílies a través dels corredors humanitaris impulsats per la comunitat de Sant Egidi és, però, només part del compromís contret per Andorra en la crisi dels refugiats. Ara mateix són vuit les persones acollides però el Govern va assegurar que serien vint els ciutadans que escapen del conflicte sirià als quals s’oferiria la possibilitat d’establir-se al Principat i refer la vida. L’arribada de nous refugiats segueix a l’agenda però s’ha retardat respecte a les previsions inicials. És important remarcar tot allò que s’ha fet per implicar-se en la crisi. Perquè Andorra no tenia ni una legislació ni una estructura preparada i s’ha treballat en la preparació necessària perquè aquestes persones poguessin arribar al país en condicions segures, tinguin la situació legal solucionada i tots els mitjans per començar de nou. Però amb això no n’hi ha d’haver prou, perquè el compromís va ser més extens i perquè en el seu dia també es va assegurar que es treballaria una llei d’asil per completar l’estructura legal que empari aquestes persones i aquest text encara no sembla que tingui un calendari definit. Andorra té unes limitacions òbvies però l’administració central va voler implicar-se en aquesta crisi conscient que la mida no ha de ser una excusa en qüestions humanitàries. Una resposta lloable que encara està pendent d’acabar de complir-se.