Editorial
Campanya esgotada
Arriba la jornada de reflexió després de dues setmanes de campanya electoral farcides d’actes i de propostes però amb una gairebé nul·la confrontació d’idees, de models de parròquia. Els debats televisius n’han estat un exemple.
Si una cosa ha caracteritzat aquesta campanya electoral ha estat la multiplicació d’actes. L’agenda ha estat farcida cada dia, més tenint en compte que demà concorren a les urnes 21 candidatures i que cadascuna tenia la seva quota diària. La reflexió a fer és si realment hi havia contingut per a tanta convocatòria. La realitat després d’aquestes dues setmanes és que no gaire. S’han convertit en una presentació de propostes comptades al mil·límetre per no aixafar la que havien d’explicar l’endemà. Però això no és el més preocupant. S’ha trobat a faltar confrontació d’idees, de models entre uns i altres, allò que també hauria de ser bàsic en una campanya electoral, i aquest no ha estat el cas. Ha semblat que tothom defugia la discussió, que el que es deia estava mesurat per evitar perdre en el recompte de vots, que es confonia la necessitat d’una campanya neta amb una campanya extremament plana en què cada candidat exposava el seu missatge sense confrontar-lo al de l’altre. I un exemple han estat els debats televisius, que haurien de ser l’escenari ideal perquè, tal com indica la paraula, es debati i no sigui únicament i exclusivament una exposició de les idees pròpies. Avui és dia de reflexió, aquella jornada dedicada al fet que els electors indecisos (hi ha un percentatge de convençuts des del primer dia, que no necessiten llegir a fons els programes electorals) decideixin quina papereta posen al sobre, o si ho deixen en blanc o si directament no acudeixen a votar. La realitat és que s’han vist escasses diferències, que els programes han estat molt coincidents. Tot plegat també és un reflex d’allò que és una evidència des del dia en què es van tancar les candidatures: que el rècord de llistes no és un sinònim de pluralitat, d’un ampli espectre ideològic, i que algunes es van construir tan a última hora que tampoc no tenen cap projecte polític sòlid al darrere. Demà els electors tornen a les urnes, vuit mesos després de les eleccions generals. Aquesta proximitat també ha tingut incidència en els missatges, per les ferides obertes que van deixar però també perquè s’ha barrejat el debat parroquial amb el nacional, en un intent que aquests comicis siguin una segona volta dels de l’abril. Però els comuns tenen unes competències concretes i poca rellevància podran tenir en determinades qüestions nacionals.