Lloguers en campanya

El fet d’estar a les portes d’unes eleccions fa que qualsevol afer es vegi des d’una visió partidista i electoralista. El PS ja ha dit clarament que dona suport a la concentració de divendres convocada pels sindicats i algunes entitats socials. D’alguna manera, es tracta d’una repetició de l’experiència que va viure el Govern Martí abans de les eleccions generals de l’abril i que va escampar cert temor a l’edifici administratiu per l’èxit de la convocatòria. Divendres es demanen més polítiques socials i realment hi ha motius que exigeixen un canvi d’orientació perquè l’habitatge s’ha convertit en una problemàtica cronificada, sobretot trobar un habitatge digne a un preu raonable, o la precarietat laboral. Fins dilluns, un cop parlin les urnes, serà difícil discernir què hi ha de cert i què d’electoralisme, però en tots els grups parlamentaris, els de la majoria i els de l’oposició. Tothom mira cap al Govern i ningú parla dels programes electorals, de les iniciatives que es proposen a cada parròquia per facilitar la construcció de pisos a bon preu, lluny de les promocions de luxe que només estan a l’abast de persones adinerades o d’inversors, nacionals i estrangers. Andorra també necessita mà d’obra, persones que viuen del seu treball i que aporten riquesa. Darrerament s’estan veient a les xarxes ofertes insòlites, aberrants, que atempten contra la dignitat de les persones i que donen una imatge poc dignificant del país: lloguer mensual d’un sofà-llit compartit per dormir, o pis d’un sol habitacle on en una sola cambra s’hi troba un llit, el lavabo, la cuina, un armari i una petita taula per menjar. Molt menys del confort que es pot trobar en una autocaravana. Dijous el Consell General votarà la llei de mesures urgents per evitar l’especulació i l’escalada descontrolada dels lloguers, que està originant veritables drames familiars. Aquest cop el Govern ha optat per actuacions més dràstiques, que limiten les excepcions i que dificulten els intents de desallotjar els inquilins per treure’n un profit econòmic. Es manté la congelació dels preus i les trampes per despistar la llei. Però tampoc hi haurà acord polític i es mantenen les acusacions encreuades entre Demòcrates i el PS. Poques actuacions més es poden imposar a curt termini per aturar el mercat. Un altre debat és una visió a llarg termini.