Ràfting sense inici

Josep Miquel Vila tenia amagades les cartes per competir a les eleccions comunals del 15 de desembre. La seva voluntat era revalidar el càrrec i repetir un segon mandat, situació que ve sent habitual a tots els comuns, però la gestió, molt contestada, la falta de suport extern i la falta de sintonia entre les persones de confiança van provocar la desfeta de Laurèdia en Comú hores abans de presentar la llista a la corporació, que ja estava preparada. Realment quatre llistes a Sant Julià és donar en safata la victòria a Unió Laurediana, com també ho és amb tres, però Vila confiava de convèncer els votants amb unes propostes i uns números amb els quals pensava defensar la gestió. En part se li han de reconèixer certs encerts perquè les xifres li donen la raó, malgrat la falta d’inversions i les poques millores que s’han fet a la parròquia. Vila ha estat un polític atípic. Va ser capaç d’agrupar les diferents sensibilitats polítiques de Sant Julià i va arrabassar el comú a la invencible UL, però després ha gestionat massa en solitari la corporació, sense comptar amb els consellers i sense compartir dades importants. La seva decadència va començar amb l’enfrontament amb el Govern per la modificació de la Llei de transferències, i allà va començar a perdre la simpatia de Demòcrates i de l’executiu, que li va posar una creu. Però Vila tenia pensat aspirar a un nou mandat fins al darrer segon. Tenia preparats els asos per a la campanya: una reducció important de l’endeutament comunal, millora de les finances de Naturlandia, pisos socials en un moment molt delicat pel que fa a l’habitatge, la famosa tirolina i un projecte de ràfting que ara ha mutat a canoes perquè ha quedat demostrat que no hi ha aigua suficient. És cert que el ràfting va estar avalat pel ministre de Turisme anterior i altres cònsols, però tothom se’n va desmarcar quan es va veure que era inviable i només Sant Julià es va mantenir ferm fins al dia d’ahir, en la que ha estat la darrera sessió de comú per a Vila, i en la qual es va detallar una inusual i paradoxal situació, com és que mentre que el comú es fa amb el lloguer d’uns terrenys com a final del trajecte es queda sense les instal·lacions que eren el principi del viatge en barca, al centre de Sant Julià. El propietari ha rescindit el contracte, no creu en el projecte, i el problema és que no és l’únic.