Lloguer de llits

És un exemple del fenomen del peix que es mossega la cua: la falta de pisos i els elevats preus que es demanen pels que s’ofereixen, sumat al desembors en fiances i comissions de les immobiliàries obliguen aquells que busquen una casa per viure durant la temporada d’hivern a alternatives com compartir-lo. Fins aquí, cap problema. La gravetat arriba quan compartir espai supera els límits i es tradueix en abús, com ho és el lloguer de llits. Malgrat que els anuncis que apareixen en les diverses pàgines de xarxes com Facebook que utilitzen els treballadors temporers per posar-se en contacte són cada cop més cautelosos i s’evita parlar obertament de preus i condicions, encara s’hi troben exemples paradigmàtics de la situació com els 10 euros/nit que es demanen per ocupar la meitat d’un sofà llit (és compartit) en un pis del Pas de la Casa. I possiblement el sofà llit acabarà tenint ocupants (si no els té ja) i convertirà aquell habitatge en allò que popularment s’ha denominat pis pastera. Immigrants amb pocs recursos que pràcticament s’amunteguen en un immoble, sense unes mínimes condicions de comoditat o intimitat, perquè és la única opció al seu abast per tenir un sostre. Perquè arriben al Principat amb l’objectiu de treballar i estalviar, i no que les despeses d’habitatge o manutenció al país es mengin tot el que cobren. La crisi que es viu a Argentina o Xile, països que han estat tradicionalment font de mà d’obra per cobrir la punta de feina que té Andorra a l’hivern, està provocant un augment de les demandes de feina de persones d’aquest origen. El que ja s’ha constatat en temporades passades és que si no troben feina, provaran sort en altres destinacions. No obstant, hi haurà un número prou significatiu que sí que aconseguiran un contracte i necessitaran on viure. Les estacions han fet molta feina per ajudar els seus empleats a trobar habitatge però el problema és molt més gran. I, malauradament, obre la porta a aprofitats, que volen fer diners amb la desesperació de la resta. Un exemple, el detingut aquesta setmana que posava a lloguer pisos o habitacions de pensió dels quals ni era el propietari, ni el gestor. La situació mereix una reflexió. Andorra necessita mà d’obra per poder fer funcionar l’economia i s’hauria d’implicar a garantir que qui hi treballa visqui en condicions dignes.