L'error i la disculpa

Si hi ha quelcom que es pot palpar a l’ambient és el nerviosisme que s’ha instal·lat entre els partits polítics de cara a les eleccions comunals del 15 de desembre. No és dir cap bestiesa que està en joc quelcom més que la gestió dels comuns i que els partits s’ho han pres com una mena de revàlida de les darreres generals en la qual es barregen diferències ideològiques, rivalitats polítiques i personals, i això mai no és bo perquè la política ha de ser l’art del diàleg, d’acceptar les opinions diferents, i en canvi s’ha convertit –a Andorra i en altres països– en la confrontació permanent. És legitim que l’oposició aspiri a derrotar la majoria, derrotar, però no derrocar, i fer-ho en l’escenari correcte i respectant certs límits, mentre que des de la majoria s’hauria de saber escoltar més les opinions d’altres formacions i de manera constructiva adoptar les propostes que ajudin el país, independentment d’on provingui la seva autoria. Però la teoria és una i la pràctica una altra, i quan es tracta de comunals es trenquen tots els esquemes i cada parròquia és un món, i per això s’han d’entendre els elevats nivells d’adrenalina de determinats polítics i la falta de fair play per part de quasi tots. El cap de Govern, Xavier Espot, va fer unes declaracions la setmana passada poc afortunades quan es va referir a la falta de preparació d’alguns candidats. Que fossin poc afortunades no vol dir que siguin desencertades, doncs sempre s’han colat a les llistes persones poc capacitades per a la política. Això no significa que Espot no es pogués haver estalviat la polèmica i generar més crispació, si bé és cert que no es va referir a ningú en concret, encara que amb una mica de cultura política és fàcil esbrinar cap a qui anaven dirigides aquestes manifestacions. Tots els líder polítics han fet patinades, bé siguin de paraula o amb fets, que són encara pitjor. No obstant això, Espot va demanar ahir disculpes si algú s’ha sentit ofès. Es tracta d’un acte que l’honora perquè reconeix l’error de les seves paraules i també és un exemple per a aquells que pensen que mai s’equivoquen i es mantenen ferms sense admetre que tots tenim el dret d’equivocar-nos. En tot cas, seran els electors els que avaluaran la capacitat dels candidats i aquesta serà una elecció sense dret a rèplica.