Planeta habitable

Les glaceres estan patint una forta i constant regressió que ha provocat que la superfície que ocupen al Pirineu espanyol sigui actualment d’un deu per cent de la que van arribar a ocupar al començament del segle XX. L’última alerta ha arribat de la mà de la revista d’informació geogràfica i geotecnologies Nosolosig, que adverteix que si no s’hi posa remei (les glaceres espanyoles) claudicaran durant les pròximes dècades davant de l’augment imparable de les temperatures. I així tot el planeta. La Terra camina cap a l’autodestrucció. Ningú no dubta que en qüestió d’anys de les estacions d’esquí només funcionaran amb certa normalitat aquelles que miren cap a l’Atlàntic, mentre que la cota de neu pujarà a nivells molts més alts. Fer pagar per les bosses de plàstic al súper o els cotxes per entrar a les grans ciutats –com, per exemple, a Barcelona– són pegats de cara a l’opinió pública sense ni consistència ni conseqüència. Com a molt es pot trobar un factor positiu en la conscienciació de la població, però la salvació de la casa de tots no està en mans de la gent, sinó dels mandataris de les grans potències i de les gran multinacionals que dominen les economies d’aquests països. S’ha de tenir molt clar que evitar acabar amb el nostre ecosistema comporta un preu, un sacrifici que tots hem d’estar disposats a fer, simplement perquè no hi ha una altra alternativa si la humanitat vol seguir avançant. L’escalfament global és la causa del canvi climàtic, és a dir, l’augment de la temperatura del planeta provocat per les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle derivades de l’activitat de l’ésser humà estan provocant variacions en el clima que de manera natural no es produirien. La Terra, com a conseqüència de l’activitat humana, està arribant a nivells que en altres èpoques van portar a extincions en tot just 200 anys, però els països no acaben de reaccionar i bàsicament per criteris econòmics no són capaços de pactar un nou model de creixement que sigui el mínim traumàtic possible però que no ens aboqui al desastre. Mentre això no passa anirem sumant accions simbòliques, lloables i que no fan cap mal, però del tot insuficients perquè les properes generacions tinguin un planeta que sigui habitable i confortable.