Fragmentació comunal

El gran nombre de candidatures que concorren a les comunals del desembre podria fer creure que ens trobem davant de les eleccions més plurals dels últims anys. Un cop s’analitzen les llistes la conclusió és la contrària. La gran fragmentació del panorama polític no respon a una oferta programàtica àmplia amb projectes clars i nous per a cada parròquia, sinó més aviat als personalismes de sempre. L’exemple més evident el trobem a Encamp i Ordino, on a banda dels partits nacionals apareixen dues forces ad hoc per a l’ocasió. Al més pur estil preconstitucional. Però no només aquest fet fa diferents les eleccions, sinó que, i amb el mateix pla d’incongruència, destaca la capacitat per reinterpretar la política de pactes que han seguit diversos partits amb DA al capdavant. Seguint l’estela de la coalició que conforma el Govern, el partit taronja s’ha aliat amb els liberals a Andorra la Vella, Ordino i Encamp, però no a Escaldes, on s’enfronten obertament. A les dues primeres també s’ha ajuntat amb la formació de Bartumeu en una maniobra que no seria un exemple de coherència. Per a SDP suposa treure el cap després del fracàs de les generals, alhora que torpedina les possibilitats del PS. Ara bé, no hi ha dubte que aplana el camí de la reelecció a Marsol i Mortés. El resultat del PS a les eleccions de l’abril passat a la capital va posar en evidència que la victòria de DA estava més que compromesa, mentre que la gestió de Mortés al comú ha estat fortament criticada. La segona de llista és Choy, que fa quatre anys es va presentar pels liberals amb Tudó, que ara fa llista amb el PS. En solitari o en coalició DA fa llista a totes les parròquies, fet que no poden dir ni terceravia ni els socialdemòcrates, el que és un hàndicap per a formacions que volen ser alternativa. El partit de Pintat no acaba de projectar la força hegemònica que té a Sant Julià a la resta de l’Estat i el PS té a la Massana i Canillo esculls insalvables. Cal reconèixer que aquests últims no han pactat a qualsevol preu. Els liberals no passarien de testimonials si no anessin de la mà de DA. I a la Massana la força de CC és tan incontestable que l’oposició ha estat incapaç de tancar una llista. En aquest context destaca Escaldes, on els demòcrates i el PS es disputaran el comú sense crosses afegides. DA per l’oposició de Toni Martí a pactar i el convenciment que té marge suficient per revalidar la victòria al comú. El PS amb un valor a alça al capdavant com Rosa Gili. És l’única parròquia on no s’ha diluït perillosament l’essència dels partits en la que sembla més una cursa de tot per la cadira que la voluntat de presentar propostes diferents a l’elector.