Editorial

Vint anys de carn del país

Ramaders d’Andorra naixia el 1999 amb un projecte pioner: que les explotacions ramaderes unissin esforços per tirar endavant un model de cria de bestiar per portar als establiments carn de qualitat amb el segell Andorra. Ja en fa 20 anys

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Quinze socis iniciaven el projecte Ramaders d’Andorra, que compleix dues dècades amb reptes encara per acomplir. Per exemple, arribar als establiments amb altres formats per apropar-se a un consumidor que segur que és diferent del de fa 20 anys. Ho és perquè, deien ahir els responsables de la societat, prefereix –o la disponibilitat de temps l’obliga– agafar la carn de la safata ja preparada abans que fer cua a la carnisseria perquè l’hi tallin. Per això ja s’està treballant en una iniciativa per adequar-se a aquesta demanda de consum. Però també ho és perquè hi ha una tendència cada cop més creixent i és que el comprador busca productes de proximitat. Una tendència que ha d’ajudar encara més a valorar la carn de qualitat d’Andorra, com la d’altres productes que surten de les explotacions agrícoles del país. Perquè la carn d’Andorra va ser un projecte pioner però des de llavors han sorgit d’altres iniciatives que lluiten per aconseguir aquesta anhelada diversificació de les explotacions, el repte del sector. Dues dècades després la cerca d’alternatives al tabac segueix sent la gran tasca a abordar. Ramaders d’Andorra va néixer amb 15 socis i ara ja en són 60. No tan sols s’ha aconseguit el repte de comercialitzar un producte de qualitat, que va aconseguir un segell IGP que suposa una garantia extra dels processos que segueix la cria del bestiar, sinó que, a més, ha contribuït que hi hagi encara bestiar a les muntanyes. I això és important, tal com puntualitzaven des de Ramaders d’Andorra, no només perquè el país no perd una activitat tradicional, sinó perquè contribueix a la preservació i la neteja de l’entorn natural, un dels gran valors del Principat. Dèiem que el repte és buscar una alternativa al tabac, però també ho és que les noves generacions continuïn interessades a dedicar-se a l’agricultura o a la ramaderia. En tots aquests deures segur que el sector continuarà necessitant el suport de l’administració. Però els mateixos implicats hauran de seguir buscant iniciatives innovadores que contribueixin a la supervivència de l’activitat aprofitant qüestions com ara aquestes noves tendències de consum que fan valorar molt més la procedència d’allò que es compra. Les dues dècades de la carn de qualitat d’Andorra són un exemple de les fortaleses del sector agrícola i ramader.

tracking