Editorial
Estadístiques dubtoses
La publicació de l’estudi refet sobre els preus del lloguer ha tornat a posar el departament d’Estadística en el punt de mira. El fet de fixar que els preus del lloguer més cars es troben a Sant Julià i Canillo és, com a mínim, dubtós
El departament d’Estadística continua publicant informacions que posen en dubte la seva credibilitat quan aquest és el principal actiu d’aquests organismes. Després d’haver provocat dues vegades una tempesta pel preu dels lloguers, que va situar en 601 euros de mitjana, la nova polèmica arriba en col·locar Sant Julià de Lòria i Canillo com les parròquies on és més car el metre quadrat per arrendar. El cas de Sant Julià és difícilment explicable perquè tradicionalment ha estat la parròquia més barata, juntament amb Encamp, i Canillo se situava per sobre de les dues. Andorra la Vella, Escaldes, Ordino i la Massana han estat sempre les zones on costa més el metre quadrat de lloguer i de compra. És possible que l’estudi que va fer el departament mirant anuncis de pisos de lloguer actuals sigui esbiaixat perquè les mostres no siguin representatives. És l’única explicació, ja que es poden donar una sèrie de coincidències respecte als habitatges que s’han analitzat i que la concatenació de casualitats porti a error. Però el departament hauria de posar seny i aplicar el sentit comú. Es pot fer una enquesta sobre quin és el llac més bonic d’Andorra i que un nombre significatiu d’enquestats es faci el graciós i digui que és el del Parc Central. És un exemple estúpid, però demostra que les dades no poden agafar-se de forma literal quan el resultat és evidentment fals. Dins de l’organisme hauria d’existir una espècie de control intern per no fer públiques coses que van contra qualsevol lògica, ja que és evident que no està fet amb mala fe, però algú hauria de ser capaç d’aixecar la mà i dir que el que s’està a punt de publicar no té cap sentit. Al cap i a la fi el principal perjudicat és el mateix departament, que està aconseguint que ja es doni per fet que el que publica pot ser veritat o no, un cop la fiabilitat ja està en dubte. Cal ser realistes sabent que la confiança que ha perdut no serà fàcilment recuperable, però amb esforç, treball i sentit comú possiblement aquestes relliscades passaran a l’oblit. L’únic que no pot fer és entestar-se a lluitar contra molins de vent assegurant que són gegants per molts que les dades de l’estudi corresponent així ho indiquin. Però quan va cometre el primer error no es va veure cap voluntat de redreçament.