La incapacitat comunicativa és senyal d’identitat del Govern d’Andorra i ben car ho han pagat electoralment els demòcrates. Però la intervenció d’Assegurances Generals és el cas més fort de la història recent de la incomunicació governamental. El mèrit el comparteix amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), l’antic INAF, que encara que ha canviat de nom, continua deixant estorat el sistema financer per defecte davant de la nul·la informació que fa pública. Prou car també ho ha pagat l’AFA amb un descrèdit impropi d’un organisme d’aquesta transcendència. Diferents mitjans de comunicació han publicat que l’Autoritat Financera Andorrana ha intervingut Assegurances Generals, però a hores d’ara ni el Govern, ni l’Autoritat Financera Andorrana ni la mateixa companyia no han dit absolutament res. És fàcil entendre quin és el nerviosisme de milers de clients que tenen pòlisses i plans capitalitzats davant la informació a la premsa sobre la intervenció, però sense ni tan sols disposar d’una confirmació oficial. Altres asseguradores, entitats financeres, concessionaris, companyies d’inversió, entre d’altres, es troben dins d’una incertesa que no té lògica. Perquè comunicar no significa que s’hagi d’explicar exhaustivament quin és el tipus d’intervenció que s’està realitzant, tot i que, si fos possible, un missatge de tranquil·litat seria benvingut. Perquè no dir res és el pitjor missatge. El del pànic, el de quelcom tan greu que ni tan sols podem confirmar que s’ha intervingut. És possible que l’AFA tingués la intenció de fer l’acció en secret i esperar que tot el procés estigués finalitzat per informar. O no. Però, en tot cas, un cop es fa pública la situació, la primera prioritat del Govern ha de ser defensar els clients de la companyia. I per defensar-los, la pitjor forma és ni tan sols oficialitzar que ha tingut lloc la intervenció. La falta de transparència, com ja haurien d’haver après el Govern i l’AFA per les factures importants en credibilitat que han pagat, és terreny adobat per a tot tipus de rumors i especulacions. Sovint l’efecte de deixar escampar aquest verí comporta danys molt més importants que el problema que ho ha originat. Cal esperar que aquest no sigui el cas, però un cop més les institucions andorranes segueixen sense aprendre dels errors.
