El debat de la tirolina

La reunió de poble de Sant Julià per debatre el polèmic projecte de la tirolina ha quedat fixada definitivament per després de Meritxell. Els màxims responsables de Lauredià en Comú amb el cònsol Vila al capdavant han justificat l’enèsim ajornament de la trobada amb els ciutadans per les crítiques que han rebut d’un determinat col·lectiu que la convocaven a l’estiu perquè hi havia molta gent de vacances. Una decisió, però, que no estarà exempta de discussions i sospites, i no només perquè la cita es produeixi a tres mesos de les eleccions comunals, sinó perquè a aquestes alçades es més que probable que tots els passos i tràmits necessaris per començar el projecte s’hagin tancat, amb la qual cosa difícilment podrà tenir marxa enrere. Per tant, la reunió de poble perdria tot el sentit. El comú de Josep Miquel Vila ha pecat des del primer instant de falta de transparència fins a l’extrem que ha estat incapaç de capitalitzar, almenys fins ara, les actuacions positives que ha dut a terme. És cert que això és un mal endèmic de tots els consolats lauredians que s’investeixen unilateralment d’un paternalisme mal entès per negar la informació als ciutadans. Aquesta manera d’actuar només aconsegueix fomentar la desconfiança amb els governants. Això és el que li ha passat a Vila, víctima dels seus silencis. Perquè del que no hi ha cap dubte és de la complicada situació per la qual travessa Sant Julià. Per un cantó arrossega una càrrega inassumible com és Naturlandia i per l’altre la pèrdua d’atractiu com a destí després de confirmar-se el fracàs del Parc com a motor econòmic. I la variant tard o d’hora s’acabarà fent amb la qual cosa es pot accentuar l’aïllament. Per tot plegat no hi ha cap més alternativa que repensar i redefinir la parròquia per intentar recuperar el pols i fer-ho de manera sostenible. Una possibilitat que passa indefectiblement per la diferenciació. Vila ho ha intentat però sempre ha transmès la sensació, real o no, que actua a batzegades i que no té un projecte global amb uns objectius clars. L’exemple més evident és el de la tirolina, com abans ho va ser el del ràfting, que a hores d’ara no hi ha ningú que tingui clar si serà beneficiós o no per a la parròquia. Els dubtes i sospites són el peatge que ha de pagar per la permanent opacitat. El mateix li passa amb les finances comunals i de Naturlandia. Perquè vol.