Editorial
El preu dels lloguers
El cap de Govern ha manifestat la decepció amb les entitats financeres i amb els comuns perquè no volen implementar les mesures que se’ls havia demanat per ajudar a la contenció en els preus dels pisos de lloguer.
La comissió nacional de l’Habitatge no ha fet grans avenços en el tema més important que té damunt de la taula: la contenció dels preus dels lloguers. Govern va decidir aplicar la congelació de la pujada dels preus dels lloguers com a mesura temporal i obtenir un any de marge per trobar solucions que permetin frenar els forts increments dels últims anys. El projecte de la comissió implica aconseguir mesures d’impacte a curt i llarg termini, ja que el problema amenaça el nivell de vida de bona part de la població que veu com cada cop cal destinar una major part dels ingressos per fer front als arrendaments. A curt termini en realitat només hi ha dues mesures possibles. La més directa però sembla impensable i col·locaria el país en una situació complicada a nivell intern. Exigiria acabar establint un preu màxim de lloguer per metro quadrat segons parròquia, zona i condicions de l’habitatge. Es tracta d’una mesura tan intervencionista que no es pot plantejar amb unes conseqüències que podrien ser encara pitjor que el remei que buscaria. L’altra opció implica incidir perquè el mercat es reguli per ell mateix ajudant a l’entrada d’un major nombre de pisos i reduir la diferència actual entre l’oferta i la demanda. Aquest és el camí natural. L’executiu ja va entrar unes mesures destinades a intentar que els pisos buits passin al mercat, però és de molt difícil aplicació perquè la gran majoria dels propietaris podran trobar justificacions per esquivar l’obligació. L’altre idea passava perquè els bancs posin a llogar a preus raonables els habitatges que tenen d’execucions hipotecàries. L’executiu tampoc ha pogut aconseguir-ho perquè'' la banca diu que són tan pocs que la mesura no tindria impacte. I aquí arriba la decepció de Xavier Espot, que creu que la banca no està ajudant. Pel que fa als comuns, la queixa arriba perquè no accepten l’eliminació de la cessió urbanística per als edificis que acullin pisos de lloguer a un preu raonable. Aquesta seria la mesura de major impacte i que podria obrir la porta al fet que s’edifiquessin una xifra important de construccions amb aquesta finalitat. Però els comuns es neguen, i també els bancs, i com no s’avança s’està abocant l’executiu a una nova congelació per al 2020.