Estudiants i lloguers

a Universitat s’ha fixat com a objectiu saltar les fronteres del Principat. Una expansió internacional que té com a eix d’actuació atreure alumnat estranger. No només perquè cursin una formació completa a l’UdA, també perquè facin estades temporals, atès que la mobilitat internacional és una de les característiques que s’estan explotant als campus d’arreu per la riquesa que aporta a la formació dels estudiants. Però per a atreure estudiants no només cal una oferta acadèmica atractiva. També és necessari facilitar les coses més quotidianes i igualment molt necessàries, com un espai on viure durant el temps que passin al país. I la Universitat, ho constata el rector, s’ha trobat amb la problemàtica del lloguer. Si ja és difícil per a qualsevol que arribi al Principat amb la intenció d’instal·lar-s’hi trobar un pis a un preu assequible, el problema es multiplica quan el que es necessita és només un habitatge per uns mesos. Una residència d’estudiants seria una opció idònia i és una proposta que fa temps que està sobre la taula. Però ara que el nombre d’estudiants forans representa un percentatge prou elevat del total de l’alumnat (un 30%), seria moment de plantejar-la seriosament. I no perquè hagi de construir-se amb inversió pública. S’han de poder buscar altres fórmules perquè pot ser un projecte atractiu perquè s’exploti des del sector privat. També ho pot ser, de positiu, per a la parròquia. La Universitat ja dona vida i dinamitza Sant Julià. Si, a més, tingués una residència d’estudiants que hi passen tot el dia i el cap de setmana, això repercutiria positivament en els negocis lauredians i es trauria més rendiment de la presència del campus universitari. Però malgrat que no sigui un projecte que s’hagi de finançar amb diner públic, des del Govern i el comú sí que s’han d’esmerçar esforços perquè es faci realitat o, si no és viable, perquè els estudiants tinguin altres alternatives d’allotjament. Si fer de la Universitat d’Andorra un centre d’ensenyament superior que sigui atractiu per a estudiants d’arreu és un projecte de país, no s’entendria que les administracions no s’impliquessin a assolir aquest objectiu. Vint-i-cinc anys després, la Universitat ha crescut notablement i camina cap a un horitzó més ambiciós. Lògic és que se li doni el suport necessari perquè hi arribi.