Arcalís deixa Vallnord

La relació entre els socis ja ha estat complexa durant aquesta temporada d’esquí. L’arribada, com a soci majoritari, de Joan Viladomat a l’estació d’esquí ordinenca modificava de manera molt rellevant l’escenari, i més quan Grandvalira havia resolt la seva supervivència. Ordino Arcalís començava a comercialitzar ofertes conjuntes amb el domini de la vall d’orient i durant tot aquest temps ha estat evident que jugar aquest doble paper, estar a Grandvalira i a Vallnord, no era una qüestió ni fàcil ni còmoda. Així que dimecres, en una reunió del consell d’administració de Vallnord, Arcalís va sol·licitar formalment la dissolució de la societat conjunta. De moment, cap de les dues parts ha volgut donar detalls, més enllà que els serrells d’aquesta dissolució s’han de decidir i resoldre, i que en un mes s’ha de celebrar un nou consell d’administració. Una de les possibilitats apuntades és que la marca no desaparegui i se la quedi Pal Arinsal per tal de no perdre el potencial comercial. Caldrà veure les condicions i si interessen a la Massana. El cert és que les dues parts ja mantenien una relació força independent, sustentada en el fet de no deixar morir aquesta marca comercial. A diferència de Grandvalira, amb una unió física i major potencial per vendre’s com un domini únic, Pal Arinsal i Ordino Arcalís han mantingut perfils diferenciats. Però la pèrdua d’una oferta conjunta és sempre una mala notícia i més quan ja fa quinze anys que s’ofereix als mercats. Que, a més, les altres tres estacions d’esquí del país passin a integrar-se en un mateix grup deixa el camp de neu massanenc en una posició, si més no, estranya. El cònsol de la Massana va declinar ahir fer valoracions i les ha fixat per avui. El d’Ordino únicament va comentar que no tenia sentit que Arcalís es mantingués alhora en dos dominis esquiables. La millor alternativa és, possiblement, quelcom que comparteixen moltes veus i s’ha plantejat en multitud d’ocasions sense que s’hagi anat més enllà, i és l’impuls d’un forfet únic de país prou potent per aportar un valor afegit a un sector que ha estat, és i continuarà sent motor econòmic del Principat, al qual se li han de valorar els gran esforços en inversió i innovació per tal de seguir sent competitiu. Potser ara ha arribat el moment de plantejar nous models de col·laboració.