Futur negre a SDP

Hi ha una dita política que afirma que tant les grans victòries electorals com les grans derrotes aixequen un clima d’eufòria, encara que per motius totalment diferents. En les derrotes l’esforç comú es posa en valor i es desperta un sentiment de solidaritat, per tot el que s’ha treballat, per la injustícia que es pensa que s’ha produït i per la germanor que crea compartir la desgràcia. La dita afegeix, però, que mentre que l’eufòria per la victòria es paladeja durant gairebé tota la legislatura, la de la debacle dura tres mesos. Passat aquest temps, cada vegada ve menys gent a les reunions, l’interès va decaient i s’inicia una travessia pel desert. SDP ha patit la pitjor de les derrotes possibles en la política andorrana, que és quedar-se fora del Consell. El parlament funciona com a gran altaveu polític i el fet de ser-hi present dona una constant aparició en els mitjans de comunicació o en la vida política. Fora, el paper d’una formació política, com han comprovat els Verds, és tan intranscendent que difícilment es pot anar aguantant tota una legislatura. Els Verds van estar-hi tres però sempre gestionant misèria. No hi ha nous afiliats i poca gent disposada a pagar la quota setmanal en hores que requereix la participació activa en un partit polític. SDP viurà avui un dia clau en què els pocs membres que sempre ha tingut la formació faran pinya per juramentar-se en la tasca titànica de sobreviure en un clima tan hostil. Hi ha veus, però, que caldrà veure si tenen valor per explicar clarament que creuen que el millor és plegar i acabar d’una forma tranquil·la i ordenada. Si ja són pocs a SDP, el sector crític es pot comptar amb els dits d’una mà. És un dia, però, perquè Jaume Bartumeu expliqui per què es va suïcidar políticament posant com a cap de llista Josep Roig i per què Delfí Roca, l’altre gran actiu polític, no liderava Andorra la Vella. Si amb un escenari tan difícil en què el partit s’estava jugant la supervivència no es posa els millors jugadors damunt del camp, es comet un error terrible. El PS té SDP allà on volia, a la UVI i vorejant l’extremaunció. El progressisme nacional agrairia un gest per reunificar l’esquerra en una formació sòlida i que sigui alternativa real de Govern. Caldrà veure si hi ha generositat i amplitud de mires.