Contra el preu del lloguer

Al juny farà un any una cinquantena de persones van acampar a la plaça del Poble per visibilitzar la indignació que estava provocant l’augment imparable dels preus dels lloguers. Coincidint amb aquest primer aniversari, Podem i els sindicats SAT i USdA ja preparen una nova acampada de 24 hores per posar de manifest que un any després no s’ha tirat endavant cap acció que solucioni el problema. El cert és que aquella primera mobilització va tenir un seguiment poc significatiu però les que van arribar mesos després, especialment la de mitjan desembre amb un miler de persones clamant per una solució per a l’habitatge, van aconseguir que el Govern aprovés la primera mesura que tenia un efecte immediat: la congelació dels lloguers durant un any que evitava les pujades desmesurades que han patit molts ciutadans els últims temps, que els obligava tot sovint a buscar un altre lloc on viure. Una mesura que no deixa de ser un pegat momentani i que havia de servir perquè en aquests dotze mesos de respir es trobessin solucions que perdurin en el temps, que són les necessàries. Quin serà l’escenari quan s’esgoti la congelació està per veure. En un dies s’ha de resoldre la composició del nou Govern i tenint en compte la rellevància i el pes de les promeses en campanya és d’esperar que serà una de les primeres tasques sobre les quals es posarà a treballar. També, i ja que totes les formacions amb representació parlamentària van expressar el seu neguit, seria desitjable que es defugissin els debats estèrils i que hi hagués un treball conjunt per tirar endavant iniciatives de la manera més urgent possible que puguin contribuir a pal·liar el problema. Aquest cop, la manca d’una majoria absoluta obliga als acords i aquesta és una situació que angoixa una part molt important de la població i que mereix que la classe política treballi de valent per assolir-los. En tot cas, és sa i legítim que els organitzadors de l’acampada tornin a convocar una mobilització per recordar que el problema no ha desaparegut i que, de fet, no ho farà fins que no s’impulsin mesures clares per ajudar a augmentar l’oferta de pisos: perquè aflorin els buits i perquè s’hi construeixi més, i no només parc d’alt standing. Perquè de poc servirà que creixi l’oferta si no s’adequa a les butxaques de la majoria dels ciutadans del país.