Salari mínim i precarietat

Explicar que prop de dos terços dels empleats de les grans superfícies comercials són dones és una obvietat. Mentre que a l’àrea de reposició es pot considerar que hi ha una proporció més equilibrada, hi la llocs específics com les caixes en què la majoria femenina és aclaparadora. Que la immensa majoria dels que treballen en aquest sector estan a jornada completa tampoc és cap novetat. Les estadístiques, en aquest cas, poc aporten al que el simple sentit comú mostra. Les xifres realment interessants es trobarien en poder tenir una visió general dels salaris en el sector comercial, perquè precisament és un dels que té un índex més baix. Gairebé per sota només hi ha hoteleria i serveis domèstics. I hi ha dos factors importants a remarcar. Una part molt destacada del personal del sector comercial té només un dia de festa a la setmana. És molt freqüent que les empreses ja fixin l’obligatorietat d’acceptar-ho a canvi de ser compensats per aquest dia setmanal extra de feina. Els surt molt més a compte que tenir més personal per cobrir els torns. És molt freqüent també que s’estigui pagant el salari mínim o molt poc per sobre. El sou de molts empleats i empleades és d’uns dos mil dos-cents euros perquè s’hi inclouen els quatre dies de festa que s’han venut. Aquesta és sovint la realitat i realment és un dels sectors on caldria que existís un sindicat que representés els interessos d’un col·lectiu que sí que té temes importants a reclamar. És costum que precisament els que pitjors condicions laborals tenen són els que menys es queixen. L’augment del salari mínim és positiu, però manifestament insuficient. Perquè és precisament augmentant el nivell mínim que s’aconsegueixen efectes molla. Si pugen els més baixos, mica en mica s’han d’anar ressituant la resta. És evident que actualment viure a Andorra amb els mil euros escassos del salari mínim és una condemna per sobreviure en la precarietat. Per això és important que en aquesta campanya electoral els partits agafin compromisos per apujar de forma sensible aquesta xifra. És normal que no es pugui fer un gir radical d’avui per l’endemà, però sí que ha d’existir un compromís per fer-ho de forma gradual perquè cada any els increments estiguin molt per sobre de l’IPC.