Vuit candidats a cap

Les eleccions del 1997 van marcar l’inici de la concentració de partits quan Marc Forné va entendre que el nou sistema electoral exigia aliances. Aquesta capacitat d’adaptar-se al model, a diferència dels partits que formaven l’ala progressista, va provocar dues majories absolutes consecutives. El 2005 es va iniciar el que semblava un camí inequívoc envers el bipartidisme predominant amb un bloc conservador (primer liberals i després demòcrates) i un de progressista, encarnat pel PS. La línia, però, només va aguantar fins al 2015, quan els dos blocs van implosionar, escindint-se els liberals dels demòcrates i SDP del PS. La lectura del sistema continua sent la mateixa, ja que es premia sobre manera els partits grans i es castiga molt durament les formacions petites. El doble vot fa que si no ets present a la majoria (o a totes) de les parròquies la penalització sigui decisiva. És complicat fer que l’elector posi la papereta d’una formació a la llista parroquial i una de diferent a la nacional. Passa, però és un percentatge baix. Però encara que les regles són clares, la tendència és totalment inversa. Aquest cop és possible que hi hagi fins a vuit llistes nacionals, fet que segurament derivarà que alguns dels partits es quedin sense representació parlamentària. Caldrà més de 1.200 vots per tenir un conseller i la xifra és molt cara amb tants competidors. Teòricament l’elector, si l’Andorra Sobirana de Nomen i la de Podem de Seguí no baixen del carro, disposarà de quatre opcions de caire conservador i tres de progressistes. L’advocat Alfons Clavera també presentarà llista, en aquest cas de centredreta. Aquesta multilateralitat s’està notant de forma molt notable quan partits com els liberals, la terceravia i SDP estan tenint greus problemes per confeccionar les llistes territorials. Fins i tot el PS té complicacions en parròquies com la Massana i Ordino, on els liberals veuen amb mals ulls compartir candidatura. Molts partits i relativament poca gent per formar part de les candidatures. Anar a buscar gent nova per anar indubtablement a perdre no és senzill i arrossegar novament els que ja han tingut males experiències tampoc és una tasca amable. El desenllaç només pot venir per un consell molt fragmentat o perquè alguns partits desapareguin.