Enfrontaments polítics
La legislatura acabarà demà a nivell parlamentari amb una última sessió en què els consellers dels diferents partits i el Govern protagonitzaran una nova edició d’un debat. com si s’estigués ja en plena campanya electoral.
Les jornades maratonianes amb les quals està acabant el període de sessions s’han convertit en una espècie de debat televisat en què el contingut de les lleis que es debaten queda en un segon pla, ja que les aparca el combat polític a la recerca del rèdit electoral. Consellers i Govern haurien de tenir clar que el nombre de ciutadans andorrans que segueix les sessions per la televisió és ínfim i està altament polititzat. Significa que els arguments que escolta bàsicament serveixen per ratificar la fília i la fòbia respecte als polítics que hi intervenen. I si algun ciutadà comet la gosadia d’intentar seguir una sessió parlamentària, per exemple la d’ahir, no hauria de fer cap altra cosa en tot el dia. En cas que els parlamentaris desitgessin que les sessions televisades disposessin d’un mínim d’interès i audiència, caldria canviar el model. L’actual és una simple repetició dels debats que s’han fet en les comissions, amb la paradoxa que, fins i tot els temes que han provocat més discussió i en què no hi ha hagut cap opció d’acord es tornen a portar a discussió a la sessió d’acord amb una reserva d’esmena. El model és obsolet i caldria una dinàmica molt més àgil, amb una llibertat molt més àmplia per als intervinents. El model del parlament britànic, sense voler aspirar al seu nivell, és un bon exemple d’un sistema de debat parlamentari enriquidor i atractiu al mateix temps. L’impacte, per tant, és ínfim, especialment tenint en compte que la capacitat per canviar el sentit del vot que ja tenen predeterminat els grups polítics és nul·la. Les sessions arriben a la part de la ciutadania que està interessada a través dels mitjans de comunicació i, per tant, el 95% del que s’ha dit i comentat pràcticament només afecta els qui eren a la sala. És complicat aspirar que un organisme tan hermètic com Sindicatura es pugui plantejar un canvi en el model, però seria desitjable que en la propera legislatura s’intentés fer una anàlisi de quina és la situació i en què s’ha convertit. El segon mandat de Martí ha acollit, a més, una onada de preguntes per part de l’oposició que encara ho ha fet tot més feixuc. Una de les solucions passaria perquè fessin moltes més sessions, però més curtes i amb un format diferent per no perpetuar un model que ha quedat estancat.