El problema del cens

A falta de les dades oficials del departament d’Estadística respecte a la població estimada d’Andorra, tot fa pensar que encara no s’ha solucionat el problema endèmic de l’existència de dos censos: el registrat per cada una de les parròquies i el que calcula l’executiu per adaptar la xifra de ciutadans que donen els comuns a la que realment té el país. Com va passar el 2017, les dades facilitades pels comuns (els d’Encamp només han pogut entregar al Diari el cens fins al nombre) deixaran la població registrada en una mica més de 80.000 persones. Estadística està a punt de publicar la dada estimada, però tenint en compte que, el 2017, la població calculada per l’executiu va ser de 74.794 persones, res fa indicar que aquesta s’hagi incrementat de tal manera que els dos censos estiguin a prop d’igualar-se. Tot i que des dels comuns sempre s’ha afirmat que estan compromesos i que treballen en la depuració del seu registre de població, el problema persisteix. La discussió és antiga i, precisament, per això és sorprenent i també injustificable que a hores d’ara encara no s’hagi trobat una solució per disposar d’un cens únic i fidedigne. Estadística elabora des del 2013 aquest càlcul alternatiu, i si bé en aquest temps la diferència entre els habitants estimats i els inscrits ha anat a la baixa (fa sis anys s’apropava al 21%) el cert és que es manté un més que notable decalatge, més acusat en algunes parròquies que en altres. Sorprèn que, en un país amb les dimensions d’Andorra, costi tant tenir un registre únic quan les dades les manegen uns pocs organismes i la comunicació és tan fàcil. Malgrat la insistència dels comuns sobre la feina que fan amb la neteja del cens, és evident que quelcom falla i que, finalment, han de trobar el sistema que certifiqui que a la parròquia hi viuen tantes persones com reflecteix el cens. Perquè, i ho saben bé, no és un caprici, sinó una eina bàsica per, per exemple, planificar el dimensionament dels serveis. Que s’ha fet feina després d’uns anys en què s’havia descuidat de manera flagrant el registre de població en benefici propi, perquè es traduïa en més diners per als comptes comunals, no es posa en dubte. Però s’ha de trobar el sistema definitiu per comptabilitzar quanta gent resideix al Principat. Sembla que al cens del 2018 encara no s’ha trobat la solució al problema.