L'IEA i les enquestes

Els resultats de les enquestes sobre les principals preocupacions dels ciutadans que elabora l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) de forma periòdica són una eina important a l’hora de conèixer l’estat real de la situació per la qual passa el país. En època de vaques grasses gairebé sempre el primer neguit de la població són les qüestions relacionades amb la mobilitat. Però ja fa temps que van deixar de ser-ho, fins i tot abans que esclatés una crisi de la qual encara patim les conseqüències per molt que les xifres macroeconòmiques ens intentin convèncer del contrari. Tot el que té a veure amb les qüestions socials fa temps que es va situar al centre de les inquietuds. Primer van ser els salaris, que continuen al capdamunt de les problemàtiques, però ara el protagonisme absolut és l’elevat preu del lloguer dels habitatges, que amb relació al primer semestre del 2018 ha crescut nou punts percentuals, fins a situar-se en el 33%, com a primera resposta del enquestats pel que fa a quina és la principal problemàtica d’Andorra. També ocupen un lloc destacat les prestacions socials i les pensions. Fins aquí les dades, una altra cosa són les conclusions que extreu el Centre de Recerca Sociològica (CRES) dels paràmetres més rellevant obtinguts. Sobta d’entrada que no s’estableixin relacions directes entre ells, que és l’única manera fiable d’extreure resultats significatius sobre la conjuntura econòmic social. Que l’atur hagi deixat de ser un problema i que ja es comenci a notar la dificultat per trobar mà d’obra qualificada és la conseqüència directa de la pèrdua d’atractiu del país. I la causa principal és l’increment exponencial del cost de la vida, que té com a màxim responsable el preu del lloguer, també de venda, dels immobles, que pugen de manera descontrolada i sense possible comparació amb la tímida revaloració, quan es produeix, del poder adquisitiu de tots ciutadans. Per tant són vasos comunicants i no hauria de passar desapercebut i encara menys sorprendre ningú. El segon punt en què les conclusions no deixen de ser curioses és quan es refereixen als salaris. El problema, conclouen, és que puja el cost de la vida, no que baixin els sous, quan la qüestió clau és que no estan adaptats a la realitat econòmica del país. Un element que tampoc sembla merèixer cap lloc destacat a l’estudi.