Editorial
Torres al Clot d'Emprivat
Dues noves torres s’aixecaran al Clot d’Emprivat properament després que els propietaris ja hagin demanat al comú d’Escaldes els permisos d’edificació. Cal recordar que ja n’hi havia una que ha començat els treballs
El panorama del Clot d’Emprivat canviarà de forma global durant els propers anys. Escaldes ha pogut gaudir més d’una dècada d’un espai privilegiat, obert i on els aparcaments es combinaven amb els parcs i els terrenys sense edificar. Era evident que tard o d’hora els propietaris apostarien per aixecar-hi noves construccions, especialment quan es tracta d’un dels indrets més privilegiats per viure-hi. Està situat en ple centre, al costat d’instal·lacions, parcs, aparcaments... i a tocar de l’eix de vianants Carlemany-Meritxell. La demanda d’habitatges d’alt estànding no ha parat de créixer en els últims anys, sobretot per l’arribada de residents passius, i per tant la via de negoci estava clara en unes parcel·les on el metre quadrat construït costarà molts milers d’euros. El Clot d’Emprivat ha estat tants anys sense edificar perquè no gaire després d’estar totalment desenvolupat va arribar la crisi. L’aturada del totxo va ser immediata. Prova de la situació és una de les parcel·les on ara s’aixecarà una torre. S’havia estat treballant ja abans que arribés la crisi per fer els fonaments i una tanca metàl·lica va acabar cobrint el contorn perquè no es veiés l’aigua estancada que hi ha hagut durant anys. El comú va optar, en els mandats de Toni Martí, per arribar a l’acord de cessió amb els propietaris dels terrenys per aconseguir la cessió obligatòria. Va ser amb aquestes cessions com es va construir el Prat del Roure i d’altres instal·lacions comunals. L’aposta va ser encertada, però ara cal que la ciutadania sigui conscient que la major part de les cessions ja es van fer i que una part important de l’àrea del Clot d’Emprivat es convertirà en torres de pisos. El comú va fixar que l’alçada màxima podia ser de vint plantes amb un criteri raonable. Com més alçada, menys longitud, i per tant més aire entre els edificis i major possibilitat d’espais públics. I aquest és l’espai que es preveu per al futur de la zona, amb la convivència de torres de vint plantes i zones d’esbarjo. És natural pensar que a bona part de la ciutadania li hauria agradat que no s’hi construís mai i que la zona del Clot d’Emprivat es mantingués com ha estat els darrers anys, però cal ser conscient que els propietaris tenen el dret a construir dins de la normativa vigent.