Una setmana després

Una protesta convocada just després que el Consell aprovés –per àmplia majoria– el paquet de lleis laborals es va convertir dilluns passat en la demostració fefaent del malestar que s’ha estès al carrer davant la problemàtica sociolaboral creixent. El còctel de la pujada més que notable del preu dels lloguers amb un mercat de treball amb oferta de feina abundant però, tot sovint, amb condicions econòmiques que no són conformes a la pujada del cost de la vida va esclatar, i un miler de persones van fer palpable el seu afartament amb crits contra el Govern i DA i demandes de dimissió. Durant tota la setmana passada tots els partits polítics, i també l’executiu, han parlat de malestar social. Avui el conseller general demòcrata que ha capitanejat les lleis laborals, Josep Anton Bardina, remarca en una entrevista al Diari que les reclamacions dels manifestants anaven “molt més enllà” d’aquests textos legislatius –que, afirma, representen una reforma de consens– i que s’han d’analitzar les causes per buscar-hi solucions. Era impossible tancar els ulls a una realitat tan evident. Les solucions, però, urgeixen. Ara arriben dates d’impasse. I ja després començarà a planar a l’horitzó la convocatòria electoral i es viuran les darreres setmanes de feina legislativa. Un escenari de contesa electoral no és possiblement el millor per abordar una situació com aquesta, perquè del que es tracta és de posar sobre la taula alternatives realistes i no fer-hi batalla electoralista. En tot cas, és evident que en els mesos que resten de legislatura i en la següent buscar respostes a aquest malestar social ha de ser una prioritat. És cert que a la protesta també s’hi van manifestar qüestions com ara la de l’avortament que no tenen una solució fàcil ni immediata. Però en la qüestió més purament social i econòmica Andorra s’hi juga ser un país atractiu per cobrir tots els llocs de treball que necessita i, evidentment, per a les persones que ja estan establertes. Sí, la solució contra l’escalada del preu dels lloguer no és fàcil ni evident, però es necessiten respostes. I cal una reflexió global sobre el nivell salarial perquè els treballadors no han recuperat el poder adquisitiu perdut durant la crisi. Entretant, els sindicats estan disposats a seguir capitanejant el descontentament. La següent protesta, contra la reforma de la Funció Pública.